Josep Nadal

…Pense que ha arribat el moment d’enfrontar-nos a la seua prepotència, per això propose que es faça una arreplega de signatures per demanar que els valencians i valencianes puguem votar el nou estatut d’ací. Si fa falta anem a per les signatures als mateixos pobles que vagen els PPros, "Volen que votem l’Estatut de Catalunya i el valencià no?" és un argument irrebatible, Camps no ha tingut manera de contestar-li als periodistes que li han preguntat sobre aquesta qüestió. Si utilitzem la mateixa arma que ells (recolida de signatures) les nostres accions tindran un ressò mediàtic més gran i els posarem directament en evidència. A més no estic parlant d’un tema menor, la negació del dret dels valencians a decidir el nostre futur és on està l’arrel del problema, i en fer-li vore a la gent que els que no ens deixen decidir no són els catalans sinó els espanyols….

Els del PPSOE ens l’han tornada a fer, no és cap sorpresa ens la porten fent de fa anys, però l’evolució dels esdeveniments i la memòria històrica que ens queda ha fet arrelar a dins nostre un sentiment de ràbia renovat. Missatges a mòbils, mails massius per convidar la gent a adreçar-se a Pla, , converses espontànies amb coneguts amb els que feia temps no parlaves de política valenciana… són exemples de l’ambient que he pogut copsar aquestos dies.

Si bé l’estatut valencià desperta un interés nul per la societat valenciana, som els que des d’un principi estàvem en contra del text presentat els que amb més interés hem seguit aquesta telenovela de baix pressupost que ens oferia el PPSOE. Tant la plataforma Compromís per l’Estatut, com la campanya del 5%, han ajuntat esforços i han donat una certa visibilitat social a les reclamacions dels valencians i valencianes que no estan representades en aquest es-taüt.

Però, malgrat aquestos esforços, la societat valenciana no reacciona, ni tan sols la part de la societat que s’indigna. Fa molt temps que l’esquerra valenciana teoritza sobre el realisme polític i de parlar-li a la gent de les coses que li interessen en lloc de matxacar sempre amb els mateixos temes:llengua, símbols i ensenyament. L’esquerra teoritza sobre això però evidentment no ho porta a la pràctica. La campanya contra el 5% engegada per gent propera al Bloc comptava amb molt bones idees, es confiava en les noves tecnologies i feien arribar les seues reivindicacions a llocs com la publicitat dels busos i els taxis de la ciutat de València, però en la meua modesta opinió i encara que tingueren més raó que tots els sants del calendari junts, la societat valenciana no veu el 5% com un problema de tots sinó com un problema del Bloc i a tot estirar d’EUPV . Mentre en altres llocs de l’estat hi ha hòsties per qüestions de sobirania i de milers de milions d’euros, els polítics de l’esquerra valenciana s’han quedat sols reivindicant dos punts que a ulls de la societat només els interessen a ells, el 5% per tindre cadireta a les Corts i això del valencià per contentar-nos a nosaltres que som els únics que ens interessa. Pense que hauria estat més positiu posar publicitat als busos i taxis denunciant les cues als hospitals públics o els barracons escolars, ¿cal doncs, quedar-se a casa i deixar de banda qualsevol reivindicació de tipus nacional o democràtic només per què a la gent no li interesse?

Evidentment d’això res, el que caldria fer es defensar les nostres postures amb coratge i trellat i aprofitant qualsevol escletxa que deixa l’enemic fer-li arribar la nostra llum a la societat valenciana. Al PP són mestres en connectar amb els baixos instints de la gent, una mostra d’això és l’arreplegada de signatures contra l’Estatut de Catalunya que duen a cap per diversos pobles i ciutats de la geografia valenciana, amb l’argument fal·laç de que tots els espanyols haurien de participar en el referèndum. L’argument és de riure però ells estan donant imatge d’unitat, de preocupació pels ciutadans i s’estan fent campanya poble a poble.

Pense que ha arribat el moment d’enfrontar-nos a la seua prepotència, per això propose que es faça una arreplega de signatures per demanar que els valencians i valencianes puguem votar l’estaut d’ací. Si fa falta anem a per les signatures als mateixos pobles que vagen els PPros, "Volen que votem l’Estatut de Catalunya i el valencià no?" és un argument irrebatible, Camps no ha tingut manera de contestar-li als periodistes que li han preguntat sobre aquesta qüestió. Si utilitzem la mateixa arma que ells (recollida de signatures) les nostres accions tindran un ressò mediàtic més gran i els posarem directament en evidència. A més no estic parlant d’un tema menor, la negació del dret dels valencians a decidir el nostre futur és on està l’arrel del problema, i en fer-li vore a la gent que els que no ens deixen decidir nos són els catalans sinó els espanyols.

Les organitzacions que formen el Compromís per l’Estaut tenen suficient potencial humà com per ficar paradetes en la majoria de pobles i barris del país i traure més signatures que el PP, es donaria imatge de força i encara que el PP traguera més signatures al PSOE se’l deixaria arraconat. Ah, i d’això de demanar un referèndum no vinculant oblideu-se, als valencians/es no els agrada que els vinguen amb xorrades.

El PP ha mostrat les seues cartes jugant-s’ho tot a la carta de l’espanyolisme més cerril, i ha deixat uns quants flancs descoberts. El PSOE no va a fer res per què està fora de joc, però i la resta? Serien capaços de mobilitzar les seues bases per pendre les places dels nostres pobles i plantar-li cara al PP? Li queda a l’esquerra institucionalista valenciana alguna capacitat de pendre el carrer, o només estan per a fer comunicats de premsa? Li deixem el carrer a la dreta i au?

Ànims.

Més informació sobre campanyes al voltant de l’estatut:

http://www.valencianisme.com/