Josep Nadal

Ací teniu la segona part de la histori(et)a del grup. Si no heu llegit la primera que està més avall, vos recomane que ho feu abans de llegir aquesta.

Per cert, això que vos conte ha de quedar només entre nosaltres, no aneu escampant-ho per ahí. Ja sabeu, hi han coses que millor que la gent no les sàpia.

Ja consolidada la formació amb bateria, baix, dues guitarres, cantant i dolçaina comencen a estructurar les primeres cançons i per aquells dies del 98 entren en contacte amb Jaume Faraig.

Jaume era per a ells tot un primera divisió de la música i el número 1 a nivell de Pego sense cap discussió. Amb Jaume van aprendre coses bàsiques sobre tot eixe món tan complicat i amb ell van fer una primera gravació de quatre cançons. 1 de gener, Que volen aquesta gent, Cassalla contra Espanya i Ska. Es van escoltar la cinta repetidament mentre al·lucinaven canelobres pensant que eren ells els que havien fet allò, van anar a sopar tots junts i van oblidar les cintes en algun calaix.

Per aquella època són expulsats del local d?assaig dels Poblets, per què segons el Benissero assajaven massa tard i els veïns es queixaven. Potser ara no reaccionarien igual, però el cas és que mentre Jordi i Nadal enraonaven de manera gens calmada amb l?empresari en qüestió, la resta van muntar la bateria enmig del carrer per oferir a les 2 de la matinada un darrer concert al veïnat molest.

Ara seria més complicat assajar per què ja no disposaven de lloc fixe i havien d?anar pegant bacs. A pesar d?això els assajos tenien una certa seguida i a principis del 99 es decideixen a fer el primer concert.

Va ser a la caseta de la platja de Dimas coincidint amb el seu aniversari. Convidats els amics més pròxims i en un espai tan tancat, se sentien amb una certa seguretat que aniria bé la cosa. I així va ser a pesar de que no estaven en les millors condicions sensorials per a tocar i a pesar de que la Benemèrita va fer acte de presència.

La primavera d?aquell any fan el primer concert oficial a Xixona convidats per l?associació Pericana. Va ser espectacular, la gent de Xixona els va deixar bocabadats, quines ganes de festa que tenien per ahí baix.

En pocs mesos vindrien alguns concerts més com la primera edició del festival Favara Explota,Gandia, La Vila Joisa, Universitat d?Alacant, l?Atxili a Pego… A pesar de que sabien que el nivell era molt baix, estaven encantats de veure?s concerts per davant i que la gent els diguera que no estava tan mal la cosa. Tot anava sobre rodes fins que arribà el fatídic concert d?Oliva.

Va ser un dissabte d?octube, van portar al concert un bon grapat d?amics, novies i coneguts, a més hi havia certa expectació entre els oliveros per conéixer aquell grup de Pego de nom tan extravagant. A partir de la tercera cançó el carrer va començar a buidar-se. Com si d?un soterrament es tractara, el públic va anar abandonant segons la relació de parentesc, primer els oliveros, després els coneguts de Pego, i seguint aquest ordre amics, novies i familiars. Allò sonava a dimonis, era evident que el descontrol amb certes substàncies abans del concert no era el camí per fer res de bo. Portaven més de dos mesos sense assajar.