Potser no té importància, però m’ha sorprès la tranquil·litat i fins i tot la complaença de Duran Lleida en comentar el bon resultat electoral que ha obtingut ERC (en bona part a costa de CiU). Diu el secretari general de CiU:
“Ens ha sorprès la pujada d’ERC? Sense menysprear-la, i sense deixar de felicitar-los, a mi no gaire! Fa dos anys ERC va tenir un resultat electoral dolentíssim i molts dels seus votants ens van prestar el vot per fer fora el tripartit, del qual havien format part fins a l’extrem de fer José Montilla president de la Generalitat en lloc del nacionalista Artur Mas. Ara han recuperat el que era seu. Ja no tenen la llosa del tripartit i el seu nou líder i candidat, un simpàtic i afable professor, s’ha carregat tots els que tenien a veure amb el tripartit”
Els elogis que dedica al president d’ERC són ben curiosos, ja que ben poca gent el coneix com a simpàtic i afable, però potser ho és amb en Duran o, senzillament, aquest el veu així perquè “s’ha carregat tots els que tenien a veure amb el tripartit”. Realment, Duran és un exagerat.
Però els bons ulls amb què Duran veu l’actual ERC i el seu “nou líder” fan què pensar. No sé per què, a mi em recorda la peripècia de l’Àngel Colom, quan les eleccions del 1992, i la simpatia i afabilitat que tenia entre els rengles del que aleshores en dèiem “el partit de Montserrat”, probablement d’una manera no gaire exacta i un xic maliciosa. Per això vaig fer un tuit l’altre dia, una miqueta críptic, que feia així: “A la fi / ha guanyat / el partit / de Montserrat. Per majoria absoluta”.
Guelph (Ontario), 30 de novembre de 2012
https://twitter.com/JosepGuia
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Malament rai!
La cosa s’espatlla. M’han tornat a engalipar. O potser veurem Mas fotent-li un cop de puny al duran? No pas on jo li fotria el cop, mes cop nogensmenys?
Una convergència masista, sense els pujolistes ni els ultrabotiflers cretins durantistes, fóra tanmateix necessària.
Ens calen les dretes per a la Independència (les independències?) dels Països Catalans. Aixó rai. Ja ens barallaríem en acabat.
Sr. Duran, per què no es prejubila, els temps han canviat i vosté ja és d’una altra època. Jubilis Sr. Duran i Lleida, deixi pas a dirigents més joves i que estan amb sintonia amb els nous temps que encara Catalunya.
Jubilis, vostè ho pot fer, jo, en canvi, hauré d’esperar als 67 i cobraré una misèria.
Sr. Duran i Lleida faci un favor a Catalunya i als catalans, la Independència ens és imprescindible per poder afrontar els reptes del futur amb les mateixes condicions amb que el poden afrontar Austríacs i Holandesos …
Salvador Molins, BIC-CA