Territorialitat i independència
En la carta “Palma, Menorca, territorialitat”, la darrera de les creuades entre Martxelo Otamendi i Vicent Partal, deia aquest que “Grups com Esquerra, la CUP o Solidaritat remarquen una vegada i una altra que la nació són els Països Catalans, però afegeixen que la independència serà gradual”. Això encara no és ben bé així.
Ja fa anys i panys que l’estratègia independentista la va definir el PSAN i, després, més bé o més malament, la resta d’organitzacions independentistes que anaven sorgint, filles ideològiques i/o orgàniques del PSAN, copiaven i reproduïen elements d’aquesta estratègia.
Avui, l’intent d’adequació de la lluita independentista a la previsible i prèvia independència del Principat (la possibilitat de la qual s’ha precipitat els darrers temps) només ha començat a fer-lo el PSAN i SI (i, al País Valencià, les organitzacions “fusterianes”). Després el copiaran, ja ho sé. Als programes electorals de les proppassades eleccions al Parlament de Catalunya, això de la “independencia gradual” només figurava al programa de SI, per la presència del PSAN.
Vaig piular al Twitter no fa gaire que “La previsible independència prèvia del Principat és el problema i ha de ser també la solució per a la independència de la nació completa”. Tenim un problema nou (i una via de solució per a la independència) i algunes organitzacions independentistes encara no han començat a abordar-lo. I després (mal)diran del PSAN!
Aquest problema, potser com tots, requereix debat i no improvisació. Per exemple, la proposta confederal (de Països Catalans), que alguns postulen sobre la marxa com a possible solució, presenta dificultats territorials, ja que la Franja no és una unitat administrativa susceptible de “confederar-se” amb ningú; la seva incorporació (o les incorporacions de les seves comarques i subcomarques) a l’estat català independent potser s’haurà de resoldre d’una altra manera, més aviat de base municipal. O la incorporació de les Illes, serà conjunta o illa per illa? I la del País Valencià? Etc.
Al si del PSAN i de SI ja hem iniciat aquest debat, però és molt important que el facin la resta d’organitzacions independentistes. I que assumeixin, des del començament del procés, que aquest ha de presentar-se com a explícitament obert (a partir de la previsible independència del Principat) a les incorporacions dels territoris de la resta de la nació catalana.
Beneixama, 6 de gener de 2013
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El debat que exposes és de vital importància i del tot urgent.
Crec que ha arribat l’hora que tots els catalans ens aprenguem aquestes constitucions de memòria.
1 – La Nació, tota sencera.
2 – La llengua, oficial única.
3 – L’estat, català i independent.
4 – La Constitució, catalana, breu i potent.
Salvador Molins, Berga (BIC-CA)
No sé quants seran, si 50.000 o 250.000, però el que sí sé és que tindran dret a vot i triaran els seus propis diputats. I açò ajudarà a alliberar la resta de la Nació Catalana.