Josep Guia Marín

Alguns estudiosos de la literatura catalana del segle XV han tractat obres i autors amb una notable lleugeresa pel que fa a les dades contextuals, sense filar gaire prim a l’hora de situar-los com cal en la realitat i el temps històric concret en què van viure i es van produir. Això ha provocat que s’hagin fet identificacions de persones i datacions d’obres poc o gens justificades des del punt de vista del positivisme històric, sense fer les rectificacions pertinents a la vista de noves dades documentals. Així, per exemple, atenent la concreta peripècia vital dels personatges implicats, resulta inversemblant i mancat totalment de base identificar el Gassull participant al certamen Obres o trobes en lahor de la verge Maria (1474) com Jaume Gassull, encara massa jove i menys conegut que son pare, o imaginar que el Berenguer Mercader de l’obra de Joan Roís de Corella era el batle general del regne de València, massa vell i important al costat del jove Corella, que trobem documentat amb un altre Berenguer Mercader de la seua edat. Així mateix, no és correcte voler elevar tant sí com no a la condició de cavaller l’escrivà de ració del príncep de Viana, de nom Joan Martorell, per tal de convertir-lo en l’autor del Tirant. També és increïble postular que Corella, després del 1460, es va dedicar només a l’obra religiosa, quan es dóna el cas que les obres que se li citen com a recents a la fi del segle, contemporànies de les lectures del Psalmista i del Tirant (1490), són «les sues poesies», és a dir, les amoroses i escabroses faules ovidianes, llegides «los més dies» per una de les senyores valencianes de la tertúlia de la partera de Lo somni de Joan Joan (1496). I tampoc no és sostenible, a hores d’ara, continuar repetint que l’Espill va ser escrit l’any 1460, a Callosa, quan se sap, d’una banda i de fa temps, que el senyor de Callosa, Guerau Bou –que no Baltasar Bou–, hi va morir el setembre de 1459, provocant la tornada a València de Jaume Roig (que havia anat a Callosa al juliol, després de la mort de sa muller), i quan, d’altra banda, l’Espill depèn, en tota la seva part teològica, de la traducció de Lo Cartoixà feta per Joan Roís de Corella (que traduïa Lo primer del Cartoixà en 1479). O proposar identificacions fantasioses i impossibles per a determinats personatges de la València del segle XV que apareixen mencionats a l’Espill.

Per a moltes de les datacions errònies d’obres de Joan Roís de Corella (1435-1497) hi ha un motiu fonamental de distorsió: l’interès a mantenir la ficció que aquest va escriure totes les obres que són presents al Tirant abans del 1460, per tal que Martorell pogués conèixer-les, memoritzar-les i reutilitzar-les a dojo al llarg de tot el Tirant.