Hi ha un tipus de concordances lingüístiques i temàtiques (entre obres d’un primer autor A i una obra d’un segon autor B) que no s’han de conceptuar com a fortuïtes ni com a fruit de l’atzar, quan sabem del cert (per altres concordances textuals més extenses entre A i B o per declaració del propi autor B) que les obres de A han estat preses en consideració per a la redacció de l’obra de B. Així, per exemple, és el cas del Tirant i el Quijote, on l’autor de la segona obra confessa conèixer i admirar la primera i, per tant, no és estrany que s’hi inspirés en algun passatge, com el de l’inici narratiu d’ambdues obres:
Quadre de concordances:
|
En la fèrtil, rica e delitosa illa d’Anglaterra |
En un lugar de la Mancha |
|
habitava un cavaller |
vivía un hidalgo |
|
alt enginy |
ingenioso |
|
havia servit per llong temps l’art de cavalleria |
se daba a leer libros de caballería |
|
nomenat |
tenía el sobrenombre |
|
era un cavaller fortíssim |
era de complexión recia |
|
E trobant-se lo venturós comte en edat avançada de cinquanta-cinc anys |
Frisaba la edad de nuestro hidalgo con los cincuenta años |
Heus ací, doncs, una influència interessant del Tirant sobre el Quijote, que fins i tot afecta el títol de la segona obra.
(http://www.crimic.paris-sorbonne.fr/IMG/pdf/Catalonia_11_Conca_Guia.pdf)
Beneixama, 2 de gener de 2013
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!