No crec, Guia, que el poble estigui refredant els desitjos d’independència. Crec que es deixa enlluernar fàcilement i li falla la memòria. Tu i jo dubtem enormement d’Esquerra perquè recordem massa coses i coses ben recents. Ja has vist quants intel.lectuals han fet els desmemoriats. Què vols que faci el poble votant? Nosaltres, escarmentats, seguim a l’aguait.
28 de novembre de 2012
Sense categoria
3 comentaris
Per a quan, la independència?
Correm el risc que, una vegada més, ERC posi l’allau de vots independentistes que ha rebut al servei del partit de torn que regenta l’autonomia (primer CiU, després PSC, ara CiU) i al servei, és clar, de quotes de poder i d’influència en aquesta pobra, trista i arruïnada Generalitat.
És veritat que, ara, hi ha una coartada més presentable per a l’operació, com és un cert o incert compromís d’intentar fer una determinada o indeterminada consulta a la ciutadania. Però poden passar els mesos i els anys intentant-ho, perquè de decisió per arribar aviat a la independència, als uns i als altres, els en veig poca.
Jo em pensava que el poble català del Principat volia de debò la independència i que en tenia pressa, però a la vista del vot majoritari atorgat a CiU i a ERC, em fa l’efecte que les urgències i els anhels independentistes de la manifestació de l’11 de Setembre s’han refredat a l’hora de dipositar la papereta a l’urna. Talment, com si la independència fes, en el fons, una mica de por o de neguit i calgués posar-la en mans dels qui no la reivindicaven gaire (ERC) o no gens (CiU).
Si no fos així, el mateix poble exigirà que no s’emboliqui més la troca del procés d’independència i que els partits que n’han rebut el mandat no el retardin i siguin uns dignes representants de la nació catalana. Que facin el referèndum, declarin la independència i convoquin eleccions constituents.
Guelph (Ontario), 27 de novembre de 2012
https://twitter.com/JosepGuia
-
-
El veritable patriotisme és posar el país per damunt els interessos partidistes. Si no és ara quan serà que tindrem “lòcasió”? Primer la independència, després la politica, del signe que siga. Al respecte, el paper de SI hauria de ser fer de catalitzador perquè CiU i ERC es posen d’acord. Cal fer pressió a Mas i sobretot a Junqueras….
-
Em fa que l’anàlisi que feu és un xic restringida. Em sap greu que hàgiu perdut. Si els castellans m’haguessin – sempre llur avarícia barroera és barrera contra la llibertat – si els castellans m’haguessin permès de votar, ho hauria fet per vosaltres. Tanmateix, estic content amb els resultats. És evident que ara anirem molt de pressa. Les noves generacions no esperaran. Un desig i un anhel de llibertat tan grans no s’estopen ni es calafaten tan fàcilment. Els catalans de tots els Països Catalans hem de veure que ens calen les dretes a més a més de les esquerres de cara a la Independència i a la plenitud nacional. Si de cas, ja ens barallarem en acabat. Uns Països Catalans lliures i independents és i sempre serà l’objectiu final – ara molt més atansat que mai. Crec que llençant el llast de la gent que no volien la independència, el partit d’en Mas ha sortit sospedrat, més fort i lleuger. Em sembla que caldria ara que es desempallegués del palès botifler Duran. El que no podem fer és deixar d’empènyer ara que cal més que mai. Els herois més impensats sorgeixen quan la lluita esdevé a vida o mort. Si en Mas, a despit de tot, s’erigeix en dirigent per la llibertat, tant se val el que pensi o deixi de pensar. Només compten els resultats. La independència es guanya usant tots els mitjans, sense viltenir-ne cap. La història l’escriuen els qui aprofiten l’avinentesa. Estic més confiat avui que no n’era el dia abans de les eleccions. Potser tornarem a caure. Però aquest cop ens re-aixecarem de molt més amunt. Amunt, doncs. Mercès per tot.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!