Quin goig fa de veure el Palau de la Música Catalana, ple de gom a gom, amb el públic i els cantaires fent voleiar senyeres estelades i cridant “independència”! Ho he vist des de ma casa, a València, amb les imatges de Vilaweb, tot just arribat del Canadà. Si l’espectacle era emocionant, pels participants i per tothom, ho és encara molt més per qui porta molts anys lluitant per la independència, quan encara els del voltant no ho feien.
Quan n’érem pocs, quantes vegades hem fet crits per la independència, en un acte públic, i els que seien al davant i al darrere i als costats ens volien fer callar (i no sempre amb bones maneres), perquè no tocava, perquè hi havia coses més urgents i unitàries i perquè allò era “desestabilitzador” o, pitjor encara, “una provocació”! Doncs bé, gràcies podem donar que hi havíem provocadors que hem mantingut la provocació i que hem provocat (amb l’ajut, no cal dir-ho, de la conjuntura socioeconòmica i política dels darrers temps) l’esclat independentista actual.
Quan n’érem pocs, sabíem que això era “de moment”. Com va escriure Joan Fuster, l’any 1983, en un article que no em canso de citar: “Que Guia, o jo, o mil més, estem “equivocats”? Potser si. En política, qui de moment “perd” s’equivoca, així mateix “de moment””. I això és vàlid tant per a la reivindicació d’independència com per a la defensa de la Catalunya completa, com per a les opcions polítiques (com ara el PSAN o SI) on un servidor milita. Per molts anys!
Avui ja és senzill i normal ser independentista. Els independentistes ens hem multiplicat per milers, i igualment ho farem els defensors de la pàtria catalana completa i també els qui volem una societat sense explotadors ni explotats. Parafrasejant un vers ben conegut, ja tot no està per fer perquè tot és possible.
València, 27 de desembre de 2012
Foto històrica: Manifestació del 9 d’octubre de 1977, seguici del PSAN. Primera vegada que la reivindicació d’independència apareix als carrers de València.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Devia ser l’únic “enganyat” també perquè tota la resta de la mani duien la senyera sense afegitons aleshores. Tampoc no sabia ni un borrall de català…