L’acte “Homenatge a Joan Fuster. Memòria i vigència”, convocat pel Cercle d’Estudis Sobiranistes amb el suport de Solidaritat Catalana per la Independència, és el primer –i, per ara, l’únic– que es fa al Principat de Catalunya en record de Joan Fuster i de la seva obra, en l’àmbit cívic i polític. On són els fusterians
Ahir va fer vint anys que milers de persones ens aplegàrem al carrer de Sant Josep, número 10, de Sueca, per acompanyar el fèretre de Joan Fuster fins al cementiri i donar-li sepultura. Sobre un vehicle de la funerària, sense cap senyera, flanquejat per quatre macers de l’ajuntament de Sueca, seguit en primera línia per
Diumenge 17 de juny, a les 12 del migdia, entrem sis cotxes a l’AP-7 per l’accès d’Algemesí, prenem el tiquet i agafem cap al nord, direcció València. Al cap de cinc minuts, arribem al peatge gros d’Algemesí, on l’AP-7 es converteix en A-7 (sense la “P” de “pagar”) fins a Sagunt, i tots manifestem que
Manllevant el conegut vers de Raimon, ara és quan tots els catalans –i quan dic catalans ho faig en l’accepció correcta: la de Joan Fuster— hauríem de cridar, ben alt i ben clar, que nosaltres no som del món dels espanyols, que nosaltres no som d’aqueixa nació ni volem ser d’aqueix estat. Que no som
No puc evitar-ho: li veig cara de “soldadito español”, entre mort de gana i acomplexat, sempre a les ordes d’algun oficial carpetovetònic que li etziba: “A ver si corrige usted su ascendencia mallorquina, ¡coño!” De fet, el seu coeficient intel·lectual ha quedat a l’alçada del “pelotón de los torpes”, després d’aquell atreviment públic que va
Escric aquestes ratlles per homenatjar en Josep Lluís Bausset i Ciscar, un cavaller valencià de nació catalana. Sempre l’hem estimat i admirat, la Maria Conca i jo, i sempre ens ha honorat amb la seua amistat, que feia ben explícita quan ens trobàvem, especialment davant de més gent, com si volgués dir: “jo sóc d’aquests;
Malgrat que cap institució ha fet oficial L’ANY FUSTER, continuem llegint i estudiant l’obra de qui cal considerar com el seny ordenador de la nació catalana (segons l’afortunada expressió de Núria Cadenes, inspirant-se en Pompeu Fabra)
L’ermitori, el casalici adjunt i l’arbreda que els envolta, dins el terme municipal de La Selva del Camp, és un indret idoni per fer-hi un aplec. Així ho va entendre, durant els anys 50 del segle XX, sota la dura dictadura franquista, el Grup Germanor de La Selva, amb l’ajut de benemèrits homes d’església i
El mestre (Joan Fuster), al seu racó habitual de treball, amb la màquina d’escriure al davant, el batí descordat, el got de whisky i la cigarreta, explica alguna cosa al deixeble (Josep Guia), que aquest escolta sense perdre’n detall.
L?erudit Alfred Morel-Fatio (1850-1824), per encàrrec del Ministeri d?Instrucció Pública francès, va fer una estada d?estudi a València, com a fruit de la qual va redactar la memòria: Rapport adressé à M. le Ministre de l’Instruction Publique sur une mission philologique à Valence; suivi d’une étude sur le “Livre des femmes”, poème valencien du XVe
En primer lloc, vull manifestar la meua solidaritat amb l’Enric Morera i la Tona Català, i amb la seua filla, per les agressions de que han estat objecte per part de la policia i de militants del PP. De molts anys ençà, considere la Tona i l’Enric amics i compatriotes i, per això, vull expressar
Després de la gran manifestació del 10 de juliol del 2010 i amb quatre onades de consultes municipals per la independència ja realitzades, va nèixer el projecte polític de Solidaritat Catalana per la Independència, el mateix juliol de 2010. Un projecte polític que prioritzava la reivindicació d’independència, fent-la extensiva al conjunt dels Països Catalans, i
Pobra València! En mans d’una gent que actua com a psicòpates antivalencians! Tot fa l’efecte que la delegada del govern espanyol, una burgesa de nom Paula Sánchez de León, castellana de llinatge i llengua, està ressentida contra València, en general, perquè no només no ha estat designada com a presidenta de la Generalitat, en substitució
Entre els articles que Josep Ma. de Sagarra (1894-1961) va publicar a la revista Mirador, sota la rúbrica L’Aperitiu, del 1929 al 1935, n’hi ha un intitulat “València”, del 6 d’agost del 1931, dedicat a la visita que va fer a la nostra ciutat amb motiu d’haver estat convidat com a mantenidor dels Jocs Florals