ARCHILETTERS

Les inversions fotovoltàiques i l’enganyifa de l’estat
(per Rosa Dasí i Vicent Verdevio).
Afectats per les modificacions legislatives retroactives en energia fotovoltaica)

En el 2007 ningú podia pensar que elsector fotovoltaic de l’Estat espanyol travessaria una situació com l’actual. Tant el RD 436/2004 com posteriorment el RD 661/2007 s’aprovaren per tal d’implementar unes tecnologies innovadores (i cares), però necessàries per a assolir els objectius i els compromisos que el Govern ESpanyol adquirí com a membres de la Unió Europea i signat pel Tractat de Kioto. Aquests decrets obriren les portes al fet que instal·ladors i promotors difongueren el compromís adquirit. Als ciutadans ens sorprenia aquesta proposta que es desmarcava d’allò que sempre havien decidit els lobbies de les grans elèctriques, però ingènuament molts hi confiàrem. AQuestes normatives suposaren un vertader reclam per a l’adquisició d’una instal·lació d’energia solar. Es partia d’un augment creïble en un estat de dret: la seguretat jurídica recolzava la inversió. Aquells decrets reials tenien un objectiu definit: estimular la inversió dels xicotets productors. Els decrets inicials, per tant, primaven les instal·lacions reduïdes (de 5 Kw a 100 Kw per persona física o jurídica). Els inversors van ser buscats amb aquest perfil. Però aquesta aposta per la fotovoltaica no es féu sols a l’Estat espanyol, sinó que es va obrir la crida a inversors d’altres països que veien en l’EStat Espanyol un model pioner en energia fotovoltaica. Així és com l’Estat espanyol va ser referent a Europa tant pel que fa al nombre d’instal·lacions fotovoltaiques com a la creació d’empreses punteres en aquest sectot.
Molts llauradors i ramaders invertírem, com ées el nostre cas, impulsats per la falta de rendibilitat del sector agrari. En el cas del País Valencià no en tenim, de dades concretes, però els afectats són xicotets inversors vinculats a les Pime’s i l’agricultura, en menor quantia. Pel que fa a Catalunay, la Unió de Pagesos calcula que 4000 xicotets productors agraris van apostar per l’energia fotovoltaica. En tots els casos, la inversió comptava amb la garantia de retorn a canvi de rebre les ajudes previstes després de la publicació dels reials decrets de 2004 i 2007.

Aquest ambient d’optimisme inversor anà augmentant, sobretot després que les administracions en feren una intensa campanya divulgativa. La resposta a aquest reclam va sobrepassar les previsions.
Però, és el xicotet inversor o productor d’energia el culpable d’aquesta falta de previsió per part del Govern Central?

Si voleu llegir més passeu al “vull llegir més“

L’excés de potència instal·lada és l’argument utilitzat per la pròpia administració, que va promoure i no va supervisar el procés, i que li ha servit per a justificar les successives retallades a colp de decrets-llei que ratllen la il·legalitat i arriben a escursar fins a un 40 % els ingressos compromesos inicialment amb els productors, a través d’accion impròpies d’un estat de dret com és l’aprovació de normes amb caràcter retroactiu. A partir de novembre de 2010, el Govern Central dispara amb canó contra les fotovoltaiques i aprova diverses normes: RD 1565/2010, RDL 14/2010, Llei 15/2012, RDL 2/2013 i RD 9/2013 de mesures urgents del sector elèctric, en part justificant-ho per l’agreujament de la crisi econòmica, en part per la rellevància que estava adquirint l’energia fotovoltaica en el mercat elèctric. El Govern espanyol va decidir retallar retroactivament els ajuts per a la producció d’energia fotovoltaica.

Aquests textos normatius han posat en una situació econòmica gravíssima més de 55.000 famílies productores que van confiar en el model energètic pel qual s’estava apostant, sota l’empara del RD 436 /2004 i, posteriorment amb el RD 661/2007.

Per tant, l’aplicació d’aquestes normes, amb caràcter retroactiu, ha implicat que moltes instal·lacions fotovoltaiques facen fallida perquè el preu de la prima establerta ja són inviables. A mésw, han arruïnat un sector estratègic de futur i han destruït milers de llocs de treball ja creats (trebalaldors de plantes de panells fotovoltacs i altres dedicats a la instal·lació i al manteniment).

Però, són aquests xicotets inversors els realment causants del dèficit tarifari, com han volgut fer-nos creure, demonitzant fins l’extrem les energies fotovoltaiques com a font d’alternativa energètica?

Davant la situació actual, el Govern ha culpabilitzat sovint les fotovoltaiques del dèficit de tarifa.
Tanmateix, aquesta situació té una una altra lectura diferent:
la connivència d’interessos deshonestos de les elèctriques amb el Govern español pretén impedir-nos tenir alternatives energètiques al nostre abast. S’està atacnt , per no dir soterrant, directament les renovables.

Però no es negocia una fórmula que permeta la viabilitat econòmica de les plantesa fotovoltaiques existents, que s’avance en un sistema de fixació del preu de l’electricitat que siga equitatiu i racional, que passe per l’estalvi i la reducció de costos i que no penalitze els nivells de producció d’energia neta?

Perquè no s’hi fa ?………..i a qui no l’interessa?

Endesa, IBerdrola, Gas Natural-Fenosa, Red Eléctrica de España han incrementat en un escenari econòmic de crisi com l’actual el seu valor bursari entre un 15 i un 39 %.
En canvi, els actius fotovoltaics han perdut el seu valor. Amés, no sabem si és casualitatl’elevat nombre d’expresidents, exministreas i ex alts càrrrecs que ocupen llocs generosament remunerats en les empreses elèctriques espanyoles. Tampoc no sabem si és atzarós que l’accionista majoritari d’Endesa siga un italià o que l’accionista d’IBerdrola siga un catarí o un espanyol amb interessos en el projecte Castor davant de la nostra costa.

Això podria explicar per què han demonitzat les fotovoltaiques i el xicotet productor, i perquè s’ha capgirat la situació, apostant-hi pels combustibles fòssils, cars i contaminants procedents de països llunyans, en detriment de les energies renovables molt adequades per a un estat estat com l’espanyol, més barates a llarg tèrmini, netes i autòctones. REalment, és també molt preocupant saber que la redacció de la nova Llei del SEctor Elèctric s’haja aprovat amb urgència i sense diàleg en contra de l’opinió de la Comissió Nacional de la Competència i del Consell d’Estat, tot i interposant nombrosos recursos d’inconstitucionalitat.

Qui pot estar darrere de l’aprovació d’aquests reials decrets?
Qui són els qui estan més interessats en la seua aplicació?

En el cas de la bombolla immobiliària, els culpables van ser els bancs que aniaven les famílies a invertir en l’habitatge, Però, pel que fa a les fotovoltaiques, l’engany ha estat l’ESTAT ESPANYOL.

I ens preguntem: això no és delicte?
De bell nou, la ciutadania paga la mala gestió d’un Govern espanyol immadur que actua de manera volàtil i és causant de la ruïna de 55.000 famílies en el cas que ens ocupa. Ara només queda que parle la justícia i els tribunals davant d’aquesta enganyifa promoguda pels diferents governs espanyols que, des de 2010 estan aplicant mesures retroactives de manera contínua i tendenciosa.

darrere d’aquest escrit hi ha milers d’històries reals que detalle com i perquè molts protagonistes com els que subscrivim aquest article decidírem invertir els nostres estalvis en la generació d’energia neta (el canal Anpier de YOUTUBE visualitza moltes d’aquestes històries). VilaWeb ja donà complida informació al respecte..vet ací.

El denominador comú fou la convicció de realitzar una inversió ètica i responsable amb la seguretat de l’Estat espanyol, a través d’un BOE. Darrere de cada productor hi ha una història dramàtica familiar i personal: endeutament, refinançaments desproporcionats amb els bancs, préstecs entre particulars, ajornaments d’IVA i altres martingales per poder eixir d’aquesta estafa institucionalitzada.