Textos extrets de: Plató. Gòrgies (488a-491d).
Hem triat un diàleg de Plató per apropar-nos al fenomen de l’extrema dreta, perquè la forma de diàleg, per fer creïbles els personatges, ens obliga a entrar en els mecanismes psíquics del pensament d’extrema dreta, com qui diu entrar en la ment de l’assassí per poder-lo capturar. En el diàleg, el personatge d’extrema dreta és Calicles.
A més posem en evidència que l’extrema dreta no és un fenomen exclusiu de l’època actual, sinó que es dóna sempre que es plantegen avenços democràtics. Això és dedueix clarament del fet que un dels trets d’aquest pensament, com vèiem en l’anterior apunt, és la negació de la igualtat, mentre que la democràcia representa avenços en la igualtat.
Plató, a continuació, en el diàleg, fa un exercici de filosofia analítica: intenta clarificar el significat dels conceptes de superior/inferior, millor/inepte, fort/dèbil i com es relacionen. [Calicles hi entra, però de fet no hi hauria d’entrar, ja que per ell la raó està sotmesa a la força.]:
«SÓC.- Tornem-hi des de bon començament: Què enteneu, Píndar i tu, per just conforme a naturalesa? ¿No ho enteneu com que el superior arrabassi els béns de l’inferior, que el millor domini al que no és tant bo i que posseeixi més el més apte que l’inepte? Potser dius que el just és una altra cosa, o ho he recordat bé?
CAL. –– Això deia abans i ara ho repeteixo.
SÓC. –– Però anomenes tu a la mateixa persona indistintament millor i superior? Perquè tampoc abans vaig poder entendre què volies dir per superior i millor, i cal que els febles obeeixin al més fort, segons em sembla que manifestaves en dir que les grans ciutats ataquen a les petites conforme a un dret natural, perquè són superiors i més fortes, convençut que són la mateixa cosa superior, més fort i millor, o bé és possible ser millor i, al mateix temps, inferior i més feble, o, d’altra banda, ser superior, però ser pitjor, o bé és la mateixa definició la de millor i superior? Explica’m amb claredat això. És una mateixa cosa, o són coses diferents superior, millor i més fort?
CAL. ––Doncs bé, et dic clarament que són la mateixa cosa.»
I s’apliquen a l’individu i no a la multitud:
«CAL. –– Aquest home no deixarà de dir ximpleries. Digues-me, Sòcrates, no t’avergonyeixes a la teva edat d’agafar-te a les paraules i muntar la rialleta sobre una confusió verbal? En efecte, creus que jo dic que ser superior és diferent de ser millor? No t’estic dient fa estona que per superior vull dir millor? O creus que dic que, si es reuneix una xusma d’esclaus i de penjats, sense cap valor, excepte potser el de ser físicament més forts, i estableixen alguna cosa, això és llei?»
La qüestió bàsica és el control de les institucions i de tot l’àmbit públic que han d’estar en mans dels millors, més forts i superiors:
«SÓC. ––Així doncs, no diràs sobre quines coses al superior i de millor judici li pertoca amb justícia una part més gran que als altres? O, sense dir-ho tu mateix, no permetràs que jo ho suggereixi?
CAL. –– Estic dient-ho des de fa estona. En primer lloc, parlo dels millors, que no són els sabaters ni els cuiners, sinó els de bon judici per al govern de la ciutat i la manera com estaria ben administrada i dels que són no solament els de millor judici, sinó també els més valents i capaços de dur a terme el que es proposen, que no defalleixen per una feblesa de l‘esperit.
Els tres valors republicans són la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Aquest valors no es poden entendre separadament. Formen un sistema, l’estructura del qual són les seves relacions mútues. Negar la igualtat o afirmar-la comportarà una concepció molt diferent de la llibertat. Això, seguint Plató, en un proper apunt ho discutirem: el concepte de llibertat a Calicles