ambFilosofia

L’aparició de l’òmicron va fer-nos conscients del nou escenari on ens trobem: La Covid-19: Un moviment oscil·latori sense fi, i ens va plantejar obertament la mala gestió global de les vaccinacions: Òmicron i mal moral.

I el que preveiem està passant, tenim una nova subvariant. I podem suposar que dels països del sud ens arribaran noves variants i/o subvariants que desestabilitzaran el sistema. I si ha entrat aquest virus, no només poden entrar noves variants, sinó també altres virus.

El pla dels mercats s’està accelerant: la destrucció de la raça humana. Resultar clar que la seva proposta d’un creixement exponencial indefinit en el context d’un planeta finit ha de portar al trencament dels equilibris ecològics del planeta Terra. El pla dels mercats, a través dels seus servidors i col·laboradors, els capitalistes, ens porta a consumir més del que pot donar el planeta i a contaminar més del que pot assumir el planeta. Això en sistemes dinàmics acaba explotant en diverses crisis (incendis) descontrolats i en algun moment ja crisis incontrolables (regla del 30: una temperatura superior a 30 graus, vents superiors a 30 quilòmetres per hora i humitat inferior al 30%.).

A més el creixement exponencial es fa difícil d’avaluar per la ment humana avesada a induccions simples amb sèries del tipus 2, 4, 6 ,8, 10, 12, 14. La sèrie geomètrica, per contra, seria 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128, 256. Vull dir, si estem, posem, a 256 punts d’afectació i mirem enrere hauran calgut 80 anys (suposant 10 anys per ítem) per arribar on som; però per avançar uns altres 256 punts nous i sumar-los només caldran 10 anys. Estarem a un pas de la crisi final i ens semblarà, mirant enrere, que falta molt encara, que tenim temps.

La qüestió per a la sèptima onada, amb la remuntada provocada per una nova subvariant, és quan es produirà el pic, el màxim? Serà quan la Rt valgui 1, venint de Rt > 1 i passant a Rt < 1. Les dades oficials recollides avui situen aquest fet al dia 6 de juliol, aquest dia es produeix el pic i comencen a baixar les afectacions.

La data concreta del pic depèn de la taxa de decaïment immunològic i de l’increment de contactes per les festes. Primer vam suposar una taxa de decaïment del 0,35%, que ens permetia quadrar amb les dades més actuals, però el pic es produïa a finals de juliol, de manera que exigia una caiguda molt ràpida de la taxa. Resulta més versemblant una taxa més baixa, 0,25%, acompanyat d’un més gran increment dels contactes que es rebaixen després de Sant Joan, més un factor de reducció de la taxa a causa de la immunitat adquirida cap a la nova subvariant
Fet això, què prediu el model? Una baixada, amb alts i baixos, fins arribar a uns 900 ingressats hospitalaris i 6 defuncions diàries a finals de setembre (el model II prediu una baixada més gran d’ingressats, fins a 700) i, llavors, començaria una nova onada en la mesura que hi hagi un decaïment immunològic (ja hem explicat el caràcter oscil·latori de la marxa de la pandèmia). Això si no arriba una nova variant/subvariant.
Ara tinc dos models. L’un que parteix d’agregats poblacionals (susceptibles, malalts, morts, immunes genèticament, immunes per vaccinació i immunes per recuperació) als quals s’apliquen unes taxes en un sistema de relacions mútues (model I). L’altre parteix d’individus, els quals estan situats a l’espai, tenen un comportament i estan sota unes probabilitats d’afectació (model II). A partir d’ells s’obtenen els agregats poblacionals . Aquest segon model pot resultar molt més interessant per entendre què està passant i fer prediccions. Al cap i a la fi, allò real és el malalt concret amb nom i cognoms, no els agregats. També presenta més dificultats. En parlarem en un proper apunt.