ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Publicat el 15 d'agost de 2022

Una persona profundament religiosa no pot ser el president d’un partit laic d’esquerres.

«Es va plantejar si ens deixàvem empresonar o anàvem a l’exili. Recordo perfectament que només una persona, el senyor Junqueras, va dir que es quedava. Tenia tota la legitimitat de fer-ho. No va enganyar ningú. Però, és clar, tot el govern se n’anava a l’exili perquè tots estaven d’acord que allà es podria fer molta més feina. Després, per qüestions personals o influències, no m’hi posaré, alguns van decidir de tornar. Però contra el que s’ha dit sempre, he de dir que l’exili no va ser pas una fugida. Era una voluntat col·lectiva del govern per a anar a lluitar a l’estranger i estava previst. Per tant, aquesta dicotomia que s’ha volgut crear entre l’exili i la presó no és real. Cal recordar que tots els consellers, tret de Junqueras, van sortir del país. De fet, molts d’ells van anar a Brussel·les. L’exili era una autodeterminació, presa a partir de les anàlisis de les coses que podien passar. Anar a Brussel·les era una determinació política per a fer resistència des de fora. La idea era que hi anés el govern complet. No va ser possible, i aquí ja van començar molts problemes, perquè cadascú va donar raons molt estranyes…»

Una persona profundament religiosa no pot ser el president d’un partit laic d’esquerres.

L’objectiu final no pot ser la llibertat religiosa, sinó la superació de la religió.

El primer valor republicà és la llibertat. Crec que la podem interpretar com la real capacitat i possibilitat de l’individu de construir-se racionalment per ell mateix, eliminant tant cadenes exteriors com interiors.

La religió estableix que la teva salvació va lligada a un altre personatge molt més poderós (Déu). Quan més posem en aquest personatge, més dèbil queda un mateix, més depenent, més alienat, menys lliure. L’ésser humà, diuen, és dolent per naturalesa (pecat original) no pot salvar-se per si mateix, i ell (el tot poderós) és el Salvador. L’individu no es pot construir per ell mateix.

La lluita per la llibertat demana el combat ideològic contra el pensament religiós.

La persona profundament religiosa, escolta, i hi parla, aquesta divinitat, segueix els seus mandats. Aquests mandats, la consciència religiosa, se situen, i hi tenen prioritat, sobre de qualsevol anàlisi social i/o política, cosa que porta a menystenir la conseqüències socials i polítiques d’aquestes actuacions per obediència al mandat de la divinitat.

Aquesta actuació en una persona que lidera un partit i un moviment pot representar, per les seves conseqüències obviades, la destrucció del partit o del moviment.

Una persona profundament religiosa no pot tenir poder de decisió dins un partit laic d’esquerres (sense malmetre els valors que es pretenen defensar).



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent