La població a Catalunya: classes socials i actituds socials
Tornant a l’apunt sobre les diferències en la població catalana relacionades amb la llengua que els subjectes consideren com a pròpia, La població a Catalunya: Llengua i actituds socials. anem amb el programa PSPP i l’ordre ONEWAY a calcular el grau de variació en la variable actitud que podem atribuir al factor llengua pròpia. El podem mesurar amb (eta quadrat) η2 = SSentre / SStotal = 0,064. Això indica que podem atribuir el 6,4% de la variació en l’actitud social al factor llengua pròpia, cosa que estadísticament parlant significa un efecte moderat-alt. És clar que cap llengua per ella mateixa determina unes actituds socials. De moment, però, deixarem de banda la investigació d’una tercera variable (o explicació sociològica) entre les variables llengua pròpia i actitud social. Anem ara a investigar altres possibles factors com a responsables també d’una determinada actitud social. Concretament, les classes socials.
Ens aproparem a les classes socials a traves de les variables relacionades amb la situació laboral. Per Marx la classe social ve determinada per la situació dels individus respecte als mitjans de producció. Adoptarem aquesta posició.
A partir de les variables referents a la situació laboral que figuren al qüestionari de l’enquesta del CEO, construïm la variable sit_lab4 formada per:
11 ‘Empresari’, 12 ‘Autónem sense treballadors’, 13 ‘Assalariat c. indefinit’, 14 ‘Assalariat c. temp’
21 ‘Jubilat’, 22 ‘Aturat’, 25 ‘Estudiant’, 26 ‘Feina de casa’
31 ‘Baixa o ERTO’
Primer mirarem (ANOVA) si hi ha diferències significatives entre els grups respecte a la variable Actitud_Oberta i després farem un test de tots contra tots per veure quin és el grup o grups que presenta més diferències respecte els altres:
ONEWAY
/VARIABLES = Actitud_Oberta_10 BY sit_lab4
/STATISTICS=HOMOGENEITY
/POSTHOC= TUKEY.
Si mireu la columna 4, tots aquells valors inferiors a 0,05 indiquen que hi podem considerar diferències significatives amb una probabilitat d’equivocar-nos del 5%. Es defineixen clarament dos aplecs de grups, per una banda Autónems, Assalariats, Estudiants i per l’altra Empresari, Jubilat, Aturat, Feina domèstica, Baixa o ERTO. La societat dividida en dos aplecs estadísticament significatius, vull dir, amb diferències no explicables per l’atzar.
Anem a calcular la η2 = SSentre / SStotal = 0,046. Això indica que podem atribuir el 4,6% de la variació en l’actitud social al factor classe social (situació laboral). Cosa que estadísticament parlant significa un efecte moderat-baix.
Aquí teniu el pes poblacional de cada grup:
Ara bé, el grup numèricament principal del bàndol conservador són els jubilats. I els jubilats tenen una característica comuna, tenen mes de 64 anys. En un proper apunt analitzarem l’efecte de l’edat en la Actitud_Oberta i continuarem la nostra investigació.