ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Publicat el 25 d'agost de 2022

Alguns apunts filosòfics sobre l’extrema dreta (Calicles explicat per Plató)(3)

Textos extrets de: Plató. Gòrgies (491d-494c).

El rebuig de la igualtat per part de l’extrema dreta deriva del seu concepte de llibertat. En la seva llibertat, es tracta de tenir com més i més grans desitjos millor, portar els desitjos al màxim i ser capaç de satisfer-los, gaudir i viure feliçment.

Isabel Díaz Ayuso realizó unas declaraciones “Quiero que el Partido Popular sea un partido callejero y pandillero”,

CAL.- «[…] qui vulgui viure realment ha de deixar que els seus desitjos es facin tan grans com sigui possible, i no reprimir-los, sinó, que, sent els més grans possibles, ha de ser capaç d’atendre’ls amb decisió i intel·ligència, i satisfer així tots els seus anhels. I això és el que és noble i just per naturalesa.»

Tanmateix aquesta llibertat només és possible per uns pocs, ja que hi ha una desigualtat bàsica natural.

CAL.-«[…] això no és possible per a la multitud; d’aquí ve que, per vergonya, censurin aquests homes, i ocultant d’aquesta manera la seva pròpia impotència, afirmen que el desenfrenament és deshonrós. Com ja vaig dir abans, esclavitzen els homes naturalment nobles i, com que ells mateixos no poden procurar-se la plena satisfacció dels seus desitjos, lloen la moderació i la justícia a causa de la seva pròpia feblesa.»

Això dona drets diferents sobre els recursos i, en un món finit, porta que els forts, utilitzant la seva força, acaparin les riqueses escasses. I per justificar-ho com essent només una qüestió de superioritat individual, caldrà que siguin negacionistes de la crisi ecològica i del canvi climàtic com a mostra més punyent dels límits.

Els Calicles menyspreen els dèbils (majoria) però sentiran un especial odi cap a aquells (minoria) que lluiten per la igualtat i un altre concepte de llibertat (comunistes, feministes, antifeixistes, antiracistes,..).

Als dèbils, l’extrema dreta contemporània els identifica amb els no-blancs i els forts amb la raça blanca en perill (el seu estil de vida) per la immigració de color.

Tanmateix, a banda de qüestions socials, Sòcrates posa en qüestió que aquesta llibertat, la vida desenfrenada i alegre dels forts, comporti, per l’individu, gaudir i viure feliçment.

SÒC.- «[…] Examina, doncs, si el que dius sobre cadascun dels gèneres de vida, el del moderat i el del dissolut, no seria tal com si hi hagués dos homes que tinguessin cadascun d’ells molts bocois, i els del primer estiguessin sans i sencers, l’un ple de vi, l’altre de mel, l’altre de llet i molts altres plens d’altres líquids diversos, i que aquests líquids fossin escassos i només es poguessin aconseguir amb moltes i àrdues diligències; aquest home, després d’omplir els bocois, no hi tiraria ja més líquid, ni tornaria a preocupar-se’n, sinó que quedaria tranquil respecte d’ells. Per a l’altre subjecte, seria possible adquirir els líquids com per al primer, encara que també amb dificultat; però, tenint els seus recipients foradats i podrits, es veuria obligat a estar-los omplint constantment de dia i de nit, o hauria de suportar els més greus sofriments. Com que el gènere de vida de l’un i l’altre és així, potser dius que el del dissolut és més feliç que el del moderat? […]

CAL. –– No em persuadeixes, Sòcrates. Ja que per al dels bocois plens, ja no hi caben més plaers, i això és precisament el que abans anomenava viure com una pedra; quant ja els ha omplert, ni gaudeix ni sofreix. Al contrari, el plaer depèn de l’afluència constant dels desitjos.»

Què li contesta Sòcrates?



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent