ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Situació política, octubre 2020.

0

L’octubre del 2018 analitzàvem amb teoria de jocs la situació política d’aquell moment Anàlisi del moment polític actual amb teoria de jocs (1). Podem dir que l’anàlisi es va mostrar absolutament correcta i les seves prediccions encertades.

L’octubre de 2019 continuàvem l’anàlisi. Situació política, octubre 2019. L’arbre del joc (1) . Vam errar, vam suposar que anàvem cap a la unilateralitat. Però no perquè el joc estigués mal plantejat, sinó perquè, en donar probabilitats en la tria de la HISTÒRIA, vam donar una probabilitat molt baixa a l’esdeveniment que finalment es va produir: un govern PSOE-UP.

És interessant tornar a presentar el joc aquí perquè finalment es va formar un govern PSOE-UP, que obre per l’independentisme una cinquena estratègia. En un moment determinat hi ha una bifurcació: la taula de diàleg.

En els anteriors apunts seguíem l’ordre lògic dels passos. L’anàlisi consta de cinc passos: 1. construir l’arbre del joc, 2. Establir les estratègies, 3. Determinar els ordres de preferències, 4. Construir la matriu de pagaments, 5. Discutir la matriu buscant solucions que maximitzen guanys / minimitzen pèrdues dels contrincants.

Aquí ho farem al revés: Primer farem el pas 5 i després, en el proper apunt, presentarem els altres passos. La part més interessant és, evidentment, el pas 5 final.

En la situació actual d’octubre de 2020, veurem com l’independentisme es mou entre dues estratègies dominants, Ind_2 (unilateralitat) i Ind_4 (negociació sense unilateralitat). La tria de l’una o de l’altra depèn, en el joc, de la probabilitat de victòria que considerem en un enfrontament directe amb l’Estat. L’Estat té 8 estratègies possibles, les estratègies 1-4 no inclouen la possibilitat de negociar el dret d’autodeterminació, les 5-8 inclouen la possibilitat de negociar el dret a l’autodeterminació.

1er cas: la probabilitat de victòria en un enfrontament directe amb l’Estat és menor del 50%. La taula és la següent (dins de cada encreuament, el primer valor correspon a l’independentisme i el segon a l’Estat, les columnes senars corresponen a l’independentisme i les parells a l’Estat) :

Per l’independentisme les estratègies 1, 3 i 5 resulten dominades per la 2 i la 4 (sempre, en cada encreuament, donen valors més alts, recordeu mirar només la primera columna de l’encreuament), de manera que podem considerar la 1, 3 i 5 com a no existents. En aquestes circumstàncies l’Estat espanyol triarà la 1 o la 3 que, per la 2 i la 4 de l’independentisme, porten al mateix resultat. Davant d’això l’independentisme triarà la 4: negociar no unilateralment i obtindrà 8 i l’Estat 9.

2on cas: la probabilitat de victòria en un enfrontament directe amb l’Estat és lleugerament superior al 50%, posem del 55%. La taula és la següent (dins de cada encreuament, el primer valor correspon a l’independentisme i el segon a l’Estat) :


Aquí la cosa és molt més complicada, les estratègies 5 i 7 de l’Estat, que contemplen la possibilitat de negociar el referèndum, obtenen millors resultats (3 i 9) front les 1 i 3 (que no ho contemplen) (2.8 i 9), cosa que portaria l’independentisme a triar Ind_2 (unilateralitat) i guanyar 12 (referèndum pactat). Però l’Estat també veurà això i optarà per les estratègies 1 o 3 en què passa de 3 a 2.8; però l’independentisme obté com a molt 8 amb l’estratègia Ind_4 (com veiem en el cas anterior). Però ara l’independentisme pot arriscar-se i triar Ind_2 i guanyar només 6.85 (front del 8 de la Ind:4) , però reduir el guany de l’Estat a 2.8. Això ja és una qüestió dels jugadors. L’independentisme té una probabilitat de victòria del 55%, tanmateix una derrota no és tan catastròfica com per l’Estat espanyol que si es derrotat perd definitivament Catalunya i es veuria abocat a una crisi tremenda; i la victòria, per l’Estat, s’hauria de fer a costa d’una gran repressió que comportaria també una crisi profunda. D’aquí el valor de 2.8 per l’Estat i 6.85 per Catalunya.

3er cas: Quan la probabilitat de victòria en un enfrontament directe amb l’Estat és superior al 72%. La taula és la següent (dins de cada encreuament, el primer valor correspon a l’independentisme i el segon a l’Estat) :


Pel mateix raonament anterior, l’Estat tria les estratègies Estat_1 o 3; però ara l’independentisme tria sens dubtar Ind_2 (obté 8.04) (superior a ind_4) i l’Estat obté 2.12. Com en el cas anterior, la independència a través d’un enfrontament amb l’Estat. És poc probable que l’Estat passi a les estratègies 5 o 7, que inclouen la concessió d’un referèndum legal i acordat, ja que només obté 3 (abans 2.12), però l’independentisme 12.
Si voleu donar més possibilitats a un referèndum acordat, us caldrà modificar l’ordre de preferències dels jugadors, especialment de l’Estat. Tota manera, si voleu fer proves, teniu el programa aquí, jocOct20, que us permet variar probabilitats i ordres de preferència al vostre gust, i veure simultàniament el resultat en la matriu de pagaments.

Publicat dins de Política | Deixa un comentari

Les polítiques actuals estan reduint la base de l’independentisme.

0

Segons el tercer baròmetre del CEO d’enguany, per grups d’edat, els percentatges en la resposta a «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent?» són els següents (també el segon baròmetre):

Es ratifica la caiguda espectacular de l’independentisme entre els més joves. Sembla que també arrossega el grup d’edat de 25 a 34 anys. Amb això ja hi ha tres grups d’edat on el NO obté majoria absoluta.

La gràfica del NO:

Per evitar efectes distorsionadors, he ponderat les dades per la variable «llengua pròpia».

Cal acceptar que les polítiques actuals, en lloc de ampliar-la, estan reduint la base de l’independentisme. El compromís dels partits independentistes el 21D era avançar cap a la república, restituint el govern i el president legítim. Amb el «govern efectiu» això no s’ha fet. ERC va imposar l’acatament de l’ordre judicial i constitucional. El president Puigdemont no va ser restituït i, aleshores, JxC també es va acovardir i, enlloc de negar-s’hi i provocar unes noves eleccions, va entrar en el joc d’ERC. De fet, per mantenir la unitat, la política efectiva de l’independentisme d’aquest període ha estat la d’ERC: ajornar la independència i tornar a l’autonomisme, tot ampliant la base. I amb el govern PSOE-UP, ERC veu factible la via d’avançar en la via de la negociació i l’autogovern. Però la base no s’amplia, i si acceptem que només podrem tronar a intentar-ho, si som més; però resulta que som menys, aleshores, lògicament, no podem intentar-ho (Int →Som+. ¬Som+. ˫ ¬Int ): « Oblideu-vos de la independència» (per ara): sembla que els joves han entès el missatge.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Les mesures restrictives de confinament tenen menys efecte de l’esperat.

0

En l’últim apunt, havíem suposat que els tancaments perimetrals del 30 d’octubre produirien un important decrement dels contactes, que abaixàvem de 2,05 a 1,80, i una baixada de la taxa d’infecció als valors del setembre, 7%. No ha estat així i, per fer correspondre les defuncions oficials amb les del model, hem hagut de situar la taxa d’infeccions a 7,5% i els contactes a 1,95.

És a dir, sembla que les mesures restrictives de confinament tenen menys efecte de l’esperat. És probable que la ciutadania no les consideri prou justificades i, alguns d’ells, simplement els donen la volta. El govern ha perdut legitimitat.

Aquest és un argument més, a banda del social i econòmic, per anar relaxant els confinaments i anar substituint-los per tests ràpids i massius.

Si això no es fa, tot i suposant que l’obertura de les activitats d’oci no produirà cap increment, ja que el tancament no va anar seguit d’un decrement, sinó d’un increment (en pura lògica, doncs, podríem suposar, fins i tot, un decrement en els contagis per aquesta obertura). Si això no es fa, dèiem, i seguim amb els paràmetres actuals, arribarem al 21 de desembre amb una situació semblant a la del 13 d’octubre proppassat, amb 20 morts diaris i 152 en 7 dies. És a dir, sense poder afluixar en les restriccions i amb un alt perill que la pandèmia es torni a enfilar.
El quadre pel 21 de desembre

Les gràfiques pel 21 de desembre:

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Cal implementar amb urgència un programa de tests ràpids i massius.

0

Podem mantenir tot el que dèiem i aplicàvem al model. A partir del 16 d’octubre, data en què entren en vigor les mesures de restricció de les activitats d’oci, s’incrementen els contagis i, 11 dies després, les defuncions. La baixada de defuncions a partir del 6 d’octubre ens permet avaluar amb seguretat l’eficàcia de la queda del dia 25 d’octubre amb els valors dels paràmetres proposats. Ara bé, Si mireu la gràfica (apunt anterior) i les xifres de la taula, veureu que després d’un fort descens de les defuncions el dia 6, els dies següents, poc a poc, aquestes tornen a créixer (hi ha un pic a la gràfica). Només si suposem una nova frenada pels tancaments perimetrals, la corba cau definitivament. Nosaltres ho hem suposat, però caldrà corroborar-ho, i afinar-ho, amb les dades oficials dels dies 10 i següents.

Ara bé, la baixada és lenta. Per poder reactivar l’activitat econòmica i arribar a Nadal amb unes dades que ens situïn en risc baix, calen noves mesures, i aquestes no poden ser més confinaments, cal implementar amb urgència un programa de tests ràpids i massius.

Aquí teniu la taula fins el 13 de novembre amb les dades oficials

(https://dadescovid.cat/)

i les previsions del model:


Amb la situació actual, la baixada serà lenta. Vegeu la previsió pel 23 de novembre:


Pel dia 23 de novembre, estarem parlant encara de 31.5 morts diaris i 254 en set dies, la RT a 0,78. Amb 1 malalt per cada 100 persones, de mitjana, (en un aplec de 300 persones, trobaríem 3 infectats).

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Amb el tancament de les activitats d’oci es van disparar els contagis.

0

Ja sabem que la dada més fiable per seguir l’evolució de la pandèmia són les defuncions. A partir del 16 d’octubre, data en què entren en vigor les mesures de restricció de les activitats d’oci, s’incrementen els contagis i vam haver d’apujar la taxa d’infeccions fins al 9% (el setembre era del 7%). No vam apujar els contactes perquè vam suposar que les restriccions almenys els mantenien al mateix nivell; no quedava, doncs, sinó suposar que les mesures havien generat contactes amb molt més risc de contagi.

Tanmateix, aquests dies ens arriben les defuncions adjudicables a les infeccions d’aquells dies, entre el 16 i el 25 d’octubre. Aquestes defuncions actuals ens obliguen a situar la taxa d’infeccions per aquells dies, no al 9%, sinó al 10%. Amb això quadren les defuncions oficials amb les del model.

Aquesta és la taula:


Per la banda dels contagis hem superat el pic; però no pel que fa a les defuncions oficials. Últimes dades oficials: 70 morts el 3 d’octubre, 415 morts en 7 dies, dades més elevades que les del 2 d’octubre. Segons el model, aquestes defuncions encara aniran augmentant fins el dia 5 d’octubre, i, efectivament, segons el model, avui dia 7 ens trobem de baixada tant en contagis com en defuncions. La baixada (esperada) de defuncions a partir del 5 d’octubre ens permetrà avaluar amb seguretat l’eficàcia de la queda. A partir del 10 d’octubre podrem avaluar, igualment, els tancaments perimetrals a partir de les defuncions. Nosaltres, després d’aquests tancaments, hem situat la txInfeccions a 7% i la taxa de contactes contagiosos a 1,8.
Suposat això, les gràfiques fins al 15 de novembre:

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El tancament de la restauració i de les activitats culturals i d’oci no ha tingut cap efecte en la reducció dels contagis.

0

Hem tornat a ser massa optimistes. En l’anterior apunt dèiem: «cap al 6 de novembre arribaríem a un màxim de 213 defuncions setmanals, 31.3 defuncions diàries». En realitat, per el 29 d’octubre tenim ja 281 defuncions setmanals i 41 morts diaris. Què ha passat?

Quan es prenen mesures restrictives, els efectes sobre la Rt (cada malalt dóna lloc a Rt malalts) es manifesta en pocs dies, el flux de contagis diari respecte de la població malalta baixa immediatament.  L’efecte sobre les defuncions és posterior i només es veu al voltant d’11 dies després.

Amb les dades oficials a la ma (consulteu la taula de sota), podem afirmar que les mesures preses el 16 d’octubre de tancament de la restauració i de les activitats culturals i d’oci no ha tingut cap efecte en la reducció dels contagis i, doncs, en la contenció de la pandèmia. Més encara, s’observa un increment de la Rt, per tant, procurant l’aproximació del model a les dades oficials, la taxa de contactes no baixa, i ha de quedar igual, a 2,35 contactes infecciosos per malalt i la taxa d’infecció ha de pujar al 9% (consulteu l’anterior apunt).

La restauració i les activitats culturals i d’oci no són les culpables de l’expansió de les infeccions. En tot cas, les contenen.

Es suposava que la restricció d’aquestes activitats (P), faria baixar la Rt (Q): P → Q. Ara bé, restringint les activitats esmentades, comprovem empíricament que no baixa la Rt: és a dir, tenim un cas de P i ¬Q, la qual cosa refuta l’afirmació P →Q.

Amb això i donats els beneficis econòmics, seria raonable permetre, de manera immediata i de forma controlada, la reobertura de les activitats implicades.

Per contra, el toc de queda sí que està tenint efectes de contenció de la pandèmia. Com a efectes de la queda hem situat els contactes a 2,05 i la taxa d’infeccions a 7,5%.

La taula dels últims dies:

Quan es prenen mesures restrictives, els efectes sobre la Rt (cada malalt dóna lloc a Rt malalts) és immediat, el flux de contagis respecte a la població malalta baixa.
Fixeu-vos que després de les mesures restrictives del dia 16, la Rt oficial, no només no baixa, sinó que es va incrementant (hi hauria un efecte emergent indesitjat?) .
Les diferències amb els valors oficials de la Rt, el risc de rebrot (casos esperats / 100.000 H en 14 dies),  el flux d’infectats i la població malalta són producte del fet que les dades oficials només recullen els casos detectats, el model representaria tots els caos detectats i no detectats. Pretén les dades reals.
Hem de modificar els paràmetres com a conseqüència dels tancaments perimetrals del 31 d’octubre: situem els contactes a 1,85 i deixem la taxa d’infeccions a 7,5%. Amb tot això la predicció pels propers dies la tenim en el quadre pel dia 15 de novembre:

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CoronaVirus: Cal fer els tests ràpids a tota la població.

0

Hem tret del bloc de Michael Roberts: https://wordpress.com/read/feeds/313842


Teniu el model-progama que estem fent servir aquí:

La lògica del virus.

.
La predicció que ens dóna el programa per la marxa de la segona onada, tal com s’està tractant, és un allargament en el temps o com dèiem en l’anterior apunt, amb tot i les mesures preses, «L’onada s’esllangueix a poc a poc». I això, tal com veieu en el quadre superior, col·loca Spain i amb ella Catalunya entre els països amb més morts i amb més caiguda del PIB.
Hi ha dues maneres de sortir del forat: confinament total o provés ràpides i regulars a TOTA LA POBLACIÓ. És el cas de la Xina o Vietnam que ja es troben en creixement econòmic. La Xina sembla que fins i tot en vida normal.
No puc entendre perquè no s’ha procedit als tests ràpids i regulars al conjunt de la població. El cost i la logística són perfectament assequibles i l’experiència d’aquests anteriors països ens en mostra l’encert.
En l’últim apunt, havíem predit 114 defuncions en set dies pel dia 17 d’octubre, per anar creixent fins un un màxim de 133 defuncions setmanals per després anar baixant. En realitat el dia 17 d’octubre ja parlàvem de 133 morts i el màxim es troba disparat.
Quins canvis en els paràmetres ho explicarien?. Doncs, a finals de setembre cal incrementar la taxa d’infeccions, passant del 7% al 8%. És a dir, s’han relaxat les precaucions en els contactes. Suposarem, també que com a resultes del tancament de bars i restaurants, el dia 16 d’octubre, la taxa d’infeccions es torna a situar al 7% i que el dia 25, amb el toc de queda, els contactes infecciosos (TCE) baixen a 1,85 per malalt (molt optimistes!), com a mitjans de juliol.
El quadre dels paràmetres per a la segona onada:

DATA 25 juny 19 juliol 1 agost 15 agost 1 stmbre 14 stmbr 29 stmbr 16 octbr 25 octbr
TCE 3,22 1,85 2,10 2,20 2,05 2,35 2,35 2,30 1,85
txINF 7% 7% 7% 7% 7% 7% 8% 7% 7%

La situació per avui 26 d’octubre:

I cap al 6 de novembre arribaríem a un màxim de 213 defuncions setmanals, 31.3 defuncions diàries. Si allarguem la previsió, tot i mantenint el toc de queda i la restricció de bars i restaurants, el 31 de desembre encara ens trobaríem amb 32 morts setmanals, 4.2 defuncions diàries. Totalment angoixant, alguna cosa pot explotar.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CoronaVirus. Segona onada menys alta, però més duradora. Calen mesures alternatives

0

Teniu el model-progama que estem fent servir aquí: La lògica del virus.

Les prediccions que fèiem a l’últim apunt s’han complert. Aquesta seria la situació a dia d’avui 17 d’octubre:


Algunes puntualitzacions: les dades oficials capturen només un percentatge del flux d’infectats diari i del total de persones malaltes. Concretament, si comparem les dades que dóna el model amb les dades oficials, tenim per avui, 2.846 casos detectats sobre 5.034 model-reals, un 56%, cosa que està força bé i que permet tenir una imatge força fidel del mapa de la pandèmia. No hi ha dades sobre el total de persones malaltes en aquest mateix moment, segons el model serien 58.302.
Aquestes disparitats es traslladen tant a la Rt com al risc de rebrot. Oficialment, Rt 1.34, que voldria dir un creixement del nombre de malalts del 34% en 11 dies (l’analogia podria ser amb la taxa d’interès en 11 dies que ens cobrarien pel capital prestat: el 34%) , és moltíssim; risc de rebrot 392,06 (malalts per 100.000 habitants en 11 dies). Segons el model, la RT és de 1.069, representa el 6.9%, molt més versemblant; el risc de rebrot 842 (842 malalts per 100.000 habitants x 74 = 62.308 persones malaltes en 11 dies, ara mateix 58.302), ja que hi ha molts més malalts i infectats dels que es detecten.
Suposem que les mesures presses avui reduiran els contactes efectius, situant la TCE de 2,35 a 2,05 (com a principis de setembre). Anem a veure, en aquestes condicions, com evolucionarà la pandèmia a Catalunya els propers 14 dies:


Estem a 114 defuncions en 7 dies. Els propers dies les defuncions aniran augmentant fins arribar a les 133 en 7 dies, llavors començaran a baixar. La Rt anirà baixant, 0.952, i el risc de rebrot també, 691. Els gràfics:


Ara bé, en aquestes condicions el descens serà molt lent i gradual. Anem a veure la situació a 31 de desembre:


Encara 56 defuncions en 7 dies, Rt de 0.915, risc de rebrot, 268. L’onada s’esllangueix a poc a poc.
A finals d’aquest mes d’octubre veurem el grau real d’eficàcia de les mesures adoptades avui. Donat l’allargament en el temps, potser caldria pensar en estratègies alternatives, tant o més eficaces i menys doloroses.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CoronaVirus. Moments difícils

0

En l’últim apunt sobre el coronaVirus acabàvem dient «arriba el 14 de setembre i la tornada a l’escola, aquí hi ha la gran incògnita, fixem-nos que pràcticament no hi ha marge per l’augment de la TCE. Si la situem a 2.2, la pandèmia repunta, però després d’unes setmanes d’augments, comença lentament a baixar. Per sobre dels 2,5 punts el repunt és definitiu i anem al confinament total. A partir del 25 de setembre estem obtenint les dades per poder fixar la TCE posterior al 14 de setembre. Nosaltres, de moment l’hem situada a 2.2. Resulta una Rt de 1,042 (cada malalt provoca 1,042 malalts). Tanmateix, Salut situa la Rt a 1,21».

Amb les dades oficials a la mà, hem de situar la TCE a 2,35. La taula quedaria així:

DATA 24 juny 19 juliol 1 agost 15 agost 1 setembre 14 setembre
TCE 3,22 1,85 2,10 2,20 2,05 2,35

Per tant, sí que la tornada a l’escola està tenint un efecte molt preocupant per la marxa de la segona onada. No seran els nens a les aules; però es dona un increment de mobilitat que fa pujar els contactes.
DEFUNCIONS acumulades dels últims set dies:

SETMANA 9.25 9.26 9.27 9.28 9.29 9.30 10.01 10.02
REAL 73 68 77 74 88 91 92 90
MODEL 75 76 77 79 81 83 85 88

Caldrà està molt pendents els propers dies per veure si es confirma la tendència. I si és el cas, caldria prendre mesures urgents per frenar la corba.
El model dóna per avui mateix:

4.887 nous infectats diaris, increment (nous infectats – altes) de la població malalta en 851 persones diàriament. Rt de 1.092.

Un comentari sobre la Rt. Podem entendre la Rt com el percentatge d’increment de malalts en 11 dies (els dies que el malalt pot infectar), és a dir, la Rt de 1.092, vol dir que la taxa de creixement de la malaltia avui se situa en un 9,2% en onze dies. A les dades oficials, la Rt fa unes oscil·lacions molt pronunciades: no és coherent un canvi molt gran d’un dia per l’altre, només estem substituint un dia d’onze.

La situació actual porta a un repunt important pels propers dies. aquesta seria la situació d’aquí 14 dies:


Repunt que no seria definitiu; però que no començaria a decaure fins pels volts del 20 de desembre, arribant als 201 morts setmanals. La gràfica seria:


La situació és molt preocupant, calen urgentment mesures per controlar el repunt.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Independentisme: es pot superar el 50%?

0

Per superar el 50% cal fer recular a casa nostra l’espanyolisme. Ideologia que disposa, entre altres coses, de la majoria de les televisions que es veuen al Principat i de la majoria del mitjans en paper. No ho aconseguirem només amb la batalla ideològica feta en inferioritat de condicions. La prova són els esdeveniments repressius ja esdevinguts i que no han modificat substancialment la presència i influència de l’espanyolisme. No és una qüestió només de discursos i valors.

Deixeu-me citar aquí el concepte d’hegemonia ètico-política de A.Gramsci:

«El fet de l’hegemonia pressuposa, indubtablement, que es tingui en compte els interessos i les tendències dels grups sobre els quals l’hegemonia serà exercida, pressuposa la formació d’un cert equilibri de compromís, és a dir, que el grup dirigent faci sacrificis d’ordre econòmico-corporatiu.»

Anem a veure la distribució segons la situació laboral dels que es declaren independentistes i unionistes. Utilitzarem l’últim baròmetre del CEO:

Primer per files. Indica el percentatge de cada categoria (empresaris,…) que diu Sí i diu NO:


Els millors resultats per l’independentisme s’assoleixen entre els treballadors amb contracte indefinit, entre els treballadors amb contracte temporal i després entre els autónems i baixa. En les altres categories guanya l’unionisme.
Els millors resultats per l’unionisme s’assoleixen entre feina domèstica, aturats, jubilats, estudiants, empresaris.

Ara anem a veure el percentatge que representa cada categoria dins el Sí i el NO:


És a dir, els treballadors amb contracte indefinit són el grup hegemònic dins l’independentisme, representen el 38,99%. Els jubilats són el grup hegemònic dins l’unionisme (34,76%)

Ajuntant les dues visions, i considerant la insuficiència de les pensions, resulta clar que, deixant de banda els empresaris, el vot unionista es recull entre persones que ho estan passant malament des del punt de vista econòmic. I que la classe treballadora (amb feina) és el nucli del vot independentista.
I si ara recollim l’afirmació gramsciana que cal que «el grup dirigent faci sacrificis d’ordre econòmico-corporatiu» per obtenir l’hegemonia ètico-política». Crec que això ens porta a afirmar que per superar el 50% cal comprometre’s a establir la Renda Bàsica Universal (RBU) i que sense això tota la resta no serà suficient, queda en paraules sense un compromís, un sacrifi real.
Per què la RBU, que és incondicionada i per a tothom, i no una renda condicionada com la Renda Mínima Garantida?.
Perquè l’experiència ens indica que les rendes condicionades no arriben a la majoria que teòricament hi tindrien dret, provoca despeses i problemes burocràtics a les Administracions i els afectats viuen les peticions un una dosi d’humiliació.
Perquè la RBU, un dret i no caritat, torna la dignitat a tothom, simplifica les Administracions, permet als individus desenvolupar el seu projecte de vida (un dret que esmentava el President Torra com intrínsec a la República) i ajudaria les empreses del sector dels mitjans de consum a iniciar la sortida de la crisi econòmica (segona condició explicada en tuit anterior sobre la crisi).
La RBU és una reivindicació transversal, hi ha persones de tots colors que la defensen, és bàsicament una reivindicació republicana contra les creixents desigualtats que fan la societat insostenible. Deixar la seva reivindicació en mans alienes, seria com posar-se de costat davant la reivindicació de la jornada de 8 hores, a principis del segle passat.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CoronaVirus. Catalunya. Segona Onada

0

Recordareu que, pel que fa als paràmetres, ja vam reduir la taxa de letalitat a 0,35% i van deixar la taxa d’infecció en el 7%. Considerem que ja és força difícil de reduir més aquests dos paràmetres. Hem de incidir, doncs, en la taxa de contactes efectius (TCE) que mesura els contactes diaris amb possibilitat d’infecció per malalt.

Amb les últimes dades a la mà podem començar a fer un quadre de la marxa d’aquesta segona onada i introduir alguns canvis respecte a l’últim apunt sobre el coronaVirus.

Heus aquí els valors de la TCE que expliquen la marxa d’aquesta segona onada:

Pel volts de Sant Joan es disparen els contactes (TCE 3,22) i això inicia una nova onada. Amb les taxes d’infecció i de letalitat actuals esmentades, si els contactes (TCE) superen els 2,10 punts, s’inicia una onada. A mitjans de juliol sonen els senyals d’alarma, es prenen mesures per reduir els contactes a través de cribratges massius i s’aconsegueix controlar l’onada (TCE 1,85); però comencen les vacances i amb elles l’increment de contactes, la taxa de letalitat puja al límit (TCE 2,10) del perill. La cosa s’agreuja cap a mitjans d’agost (TCE 2,20), l’onada comença a descontrolar-se. Tanmateix s’acaben les vacances i es torna a reduir la TCE; però no torna al valors de finals de juliol, sinó que es queda a 2,05, a 0,05 punts de la línia vermella. S’aconsegueix frenar lentament l’acceleració que portàvem de finals d’agost, els casos s’estabilitzen. Ara bé, arriba el 14 de setembre i la tornada a l’escola, aquí hi ha la gran incògnita, fixem-nos que pràcticament no hi ha marge per l’augment de la TCE. Si la situem a 2.2, la pandèmia repunta, però després d’unes setmanes d’augments, comença lentament a baixar. Per sobre dels 2,5 punts el repunt és definitiu i anem al confinament total. A partir del 25 de setembre estem obtenint les dades per poder fixar la TCE posterior al 14 de setembre. Nosaltres, de moment l’hem situada a 2.2. Resulta una Rt de 1,042 (cada malalt provoca 1,042 malalts). Tanmateix, Salut situa la Rt a 1,21.

Les gràfiques per avui mateix:

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CrisiEconòmica. Paper clau de les Administracions públiques.

0

Continuem l’anterior apunt engegant el model. Per passar als valors de l’INE del 1er.T de 2020, canviem la Taxa de consum del capital, que situem a 1, que representa tota la plusvàlua no invertida, i la fracioCV a 0.88, considerant que el 12% dels assalariats és enviat a casa. Els altres paràmetres bàsics: la composició orgànica del capital i la taxa de plusvàlua, que determinen el valor canviant de les variables, els deixem igual.

Ticks 3,4,5. El quadre resultant:


Els valor oficial del PIB pel 1er. trimestre 2020 és 299.661, el del model 300.867. Hi ha un volum important de mercaderies estancades en els dos sectors, tant de MMPP com de MMCC. El model marca un descens del valor total dels salaris superior al oficial, 138.012 front 144.030. Sembla més lògic acceptar els valors del model, ja que el valor dels salaris el 4t trimestre de 2019 era 144.906 i parlem d’un descens del 4,62% del PIB. La economia entre en crisi tant per descens del valor generat, com per l’acumulació de mercaderies no venudes.
Passem al segon trimestre de 2020. Simulem el confinament total. Situem la fracció d’assalariats contractats (CV) en el 65% dels possibles segons els valors anteriors al confinament.
Fem una rotació del capital, ticks :[6,7,8] ens situem al final del 2n.T. El quadre resultant:


Els valor oficial del PIB és 244.877, el del model 244.087. Veiem que s’acumulen encara més estocs tant de MMPP (mitjans de producció) (66% del valor actual produït) com de MMCC (mitjans de consum) (49%). El model continua marcant un descens de la massa salarial superior a l’oficial, 111.967 front 123.287. La diferència podria indicar-nos una disminució de la composició orgànica del capital, és a dir, ens caldria menys capital per cada lloc de treball. Paradoxalment sembla indicar una aturada més forta en els sectors més intensius en capital constant.
Els capitalistes I no poden realitzat tot el seu consum personal previst a causa de la disminució del II-Cconst, ja que II-CC = I-consum + I-CV: s’ha de donar un intercanvi d’equivalents entre els dos sectors del capital.
Reducció del PIB del -18,87%. Decreixement del producte global mercaderia del -12,12%
Igualment queda diner estancat en els dos sectors. Els capitalistes tenen diner, però no inverteixen. Crisi profundíssima.

Passat el juny, entra el 3er trimestre, situem la fracció del CV a 1, s’incorporen tants treballadors com permet el sistema. Disminuïm la composició org. capital a 2,7. Ticks [9,10,11]. Quadre previsions resultants pel 3er. T:


Ara ja no tenim dades oficials, només el model. Un creixement del PIB del 6,84% (260.780), insuficient després de dos descensos seguits (valor abans crisi PIB: 315.710). Continua baixant el producte mercaderia trimestral -5,15%. El sector dels MMCC ha aconseguit eliminar els estocs, però el sector dels MMPP continua amb un volum important d’estocs. Els capitalistes I no poden realitzat tot el seu consum personal previst, cosa que porta a creixents desequilibris. Hi ha diner no invertit productivament. No hi ha noves inversions productives. Hi ha una lleugera recuperació dels beneficis (plusvàlua).

Entrem al 4t trimestre, suposem que no hi ha un nou confinament, que tindria uns efectes catastròfics com hem vist anteriorment. Suposem que encara no arriben els fons europeus i que no hi ha novetats en les polítiques econòmiques. Aleshores simplement fem tres ticks [12,13,14]. Quadre previsions resultants pel 4t. T del 2020:


El PIB final d’any seria 271.064 milions d’€, amb un creixement trimestral del PIB del 3,94%, però amb un descens anual del 14,14%. Lleuger creixement del producte mercaderia trimestral 2,91%. Continuen acumulant-se estocs en els sector dels MMPP. No hi ha suficient oferta de MMCC, desequilibris creixents. Continua diner no invertit. No hi ha noves inversions. Continua una lleugera recuperació dels beneficis (plusvàlua).
Segons el model, la recuperació exigeix fortes inversions en el sector dels MMCC i posteriors noves inversions en el sector MMPP. Quan més baixa sigui la II-txConsum, és a dir, més alta la inversió en MMCC, més creix el PIB. Tornem-ho a dir, donar diners a les empreses, en general, no ens traurà de la crisi. Cal passar comandes (diners europeus) al sector de MMCC que faci que aquest inverteixi, i, quan aquest sector ja abasteixi les expectatives de consum del sector I, aleshores caldria establir la Renda Bàsica Universal (RBU) que faria baixar la comp. org. del capital i portaria a nous increments del PIB i finalment noves inversions en el sector I de MMPP.
Segons el model, la seqüència virtuosa és:
1. Consum intel·ligent per part de les Administracions Públiques que porta els empresaris del sector dels MMCC a fer noves inversions per augmentar la producció. (A Catalunya podríem pensar en un teixit empresarial, del sector dels MMCC, capaç de pensar globalment i invertir malgrat l’Estat?)
2on. Increment consum assalariats.
3er. Noves inversions en el sector dels MMPP.
Vegem un exemple, per la primera condició, suposem que en el 4t Trimestre, la II-txConsum fos del 60%, és dir s’inverteix en MMCC el 40% de la plusvàlua generada en el sector dels MMCC. Ticks [12,13,14]. Heus aquí el quadre:


Creixement del PIB 6,83% front el 3,94% anterior. S’ha recuperat el consum dels I-capitalistes, cosa que vol dir un creixement equilibrat (equilibri que no es donaria si fem primer inversions en el sector I dels MMPP). Només sorgeix una dificultat respecte al sector I : que, tot i els augments dels beneficis (la plusvàlua), aquests, els beneficis del sector I, en primera instància, no augmenten tant com en el cas anterior. Per bé que globalment, sumant els dos sectors, sí que augmenten els beneficis del capital.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CrisiEconòmica. Per què K. Marx?

0

Les previsions que fèiem en l’últim apunt sobre la marxa de la pandèmia a Catalunya s’estan complint. Ara, fins més enllà del 25 de setembre no veurem els efectes de la tornada a l’escola.

Havíem dit que, igual com hem fet amb la pandèmia, intentaríem seguir la marxa de la crisi econòmica, i fer-ne previsions de futur. Utilitzarem també un petit programa, inspirat en K. Marx, que ja vam presentar, que modela la circulació del capital. Aquí: ReproduccioCapital

Per què K. Marx?. Perquè les altres «teories» econòmiques s’han mostrat incapaces de fer previsions encertades sobre el futur econòmic. Més ben dit, les seves previsions s’han mostrat errònies. En pura lògica científica han estat falsades i caldria apartar-les. “Com és possible que ningú s’hagués adonat que s’esdevenia aquesta espantosa crisi?” ISABEL II D’ANGLATERRA, als economistes de la London School of Economics, 2008.

Per contra, les previsions de la teoria econòmica marxista s’estan mostrant cada vegada més properes a la realitat i podrien, per tant, permetre entendre cap on anem i, si fos el cas, emprendre les actuacions adients per superar la situació de crisi. Vegeu, per exemple, aquí

El model que presento no és un resultat acabat i definitiu, sinó una primera versió amb, de ben segur, errades i moltes coses a introduir i millorar. En el procés de diàleg amb les previsions que obtindrem del model, anirem resolen aquestes qüestions i presentant noves versions millorades. Igualment, si el model resultés falsat, caldria abandonar-lo.

Marx anomena l’economia oficial de l’establishment (de la classe dominant) economia vulgar. Ho fa en el sentit que aquesta economia treballa només en els fenòmens superficials (amb moltes matemàtiques) i no entra en les profunditats de la realitat. És com si haguéssim d’explicar els oceans i només examinéssim la superfície del mar i ens neguéssim a capbussar-nos. Tenint present que les teories científiques són tals perquè precisament es capbussen en la realitat, l’economia vulgar, l’economia de l’ establishment, no és pròpiament una teoria econòmica, cosa que explica, per altra banda, el seu fracàs en fer previsions profundes.

Ara bé, les dades que recullen els Estats es basen precisament en aquesta economia vulgar. Com obtenir les dades necessàries per fer previsions a partir de la teoria econòmica marxista?. Cal una interpretació de les dades oficials ofertes per obtenir aproximacions als valors dels conceptes teòrics marxistes. Ho intentarem. Traiem les dades de idescat i de l’INE

Marx divideix la producció social en dos grans sectors: Mitjans de producció i Mitjans de consum. A cada sector, el capital es divideix en dues parts constitutives: Capital constant (CC) i Capital variable (CV). El Capital variable (d’aquí el nom de variable) s’identifica amb els salaris i dóna lloc a la Plusvàlua (P). De manera que el producte global de cada sector es desglossa en CC + CV + P. Una part de la Plusvàlua s’acumula i l’altra es consumeix (pels capitalistes i per les Administracions públiques). Hem de distingir entre el valor nou produït durant el període en curs (seria aproximadament el PIB) i el valor de les mercaderies produïdes. Ja que per produir mercaderies s’utilitzen mercaderies produïdes en el període anterior (CC).

La Composició orgànica és la ratio CC / CV. La Taxa de plusvàlua és la ratio P / CV. La Taxa de consum capitalista és la ratio consumsCapitalistesAdministracions / Plusvàlua.

Primer intentarem el quadre per l’Estat espanyol, ja que hi ha dades més recents, després per Catalunya i després per Espanya (Estat espanyol – Catalunya)

Partim, per l’Estat espanyol i l’últim trimestre de 2019, d’una primera aproximació a partir de la qual arribarem al final de 2020.

D’entrada hem situat la Composició orgànica a 2.82, és la relació d’inversió en maquinària i matèries primeres respecte als salaris. Suposem la relació MMPP/MMCC igual a 1.4, suposem una rotació del capital per trimestre (tres ticks del programa són una rotació). Suposem una taxa de plusvàlua de 1,18. De moment acceptem com a producció coses que haurem de considerar més endavant com a consum (armament, policies, finances, seguretat, alarmes, …).

Tots aquests valors són força arbitraris, però de moment volem capturar la tendència (suposem les mateixes arbitrarietats en les comparacions). A més, aquestes arbitrarietats seran corregides per la mateixa marxa del sistema en relació a les dades reals.

Ara bé, s’han de complir una sèrie d’equilibris:

1. La despesa CC + CV + CONSUM de cada sector no pot ser superior als ingressos a cada sector.

2. La suma dels Capitals constants dels dos sectors no pot ser superior al I-Capital (MMPP)

3. la suma de consums personals dels capitals (I-Consum+II-Consum) + el consum dels treballadors (CV’s ) no pot ser superior al II-Capital (MMCC).

4. II-CC = I-consum + I-CV. Ja que s’ha de donar un intercanvi d’equivalents entre els dos sectors del capital.

Partim del 4rt trimestre del 2019. El desglòs del PIB, pel conjunt de l’Estat espanyol, és el següent:

Els valors superiors es distribueixen en els valors inferiors. Les relacions «verticals» són les més evidents. Ja que els salaris es consumeixen gairebé del tot, la inversió ve majoritàriament dels beneficis, les administracions públiques es financen amb impostos.

Ara Marx. Suposarem per l’Estat, el 3er trimestre de 2019, els valors inicials següents:


Premem sobre [setup1], mantenint els valors del paràmetres, premem [setup2] i ticks: [1,2] i tenim els valors pel 4erT de 2019:


En milions d’euros, el producte valor trimestral (valor creat, PIB) seria de 315.440 €, els salaris 144.697 (Valors que coincideixen pràcticament amb els oficials del INE). El valor mercaderies trimestral, que incorpora valor creat en temps passat, és 720.338 milions d’€. Les noves inversions per a l’acumulació de capital 6.150 €, força diferent del valor oficial de formació bruta de capital situat a 65.332 que amaga despeses no productives i que si fos real implicaria una taxa de creixement del PIB molt més elevada.
El creixement del PIB 1.79 % (desembre 2019 respecte anterior trimestre). Com veieu ja llavors ens trobàvem en un inici de crisi, amb acumulació d’stocks en el sector de MM.PP. I un alentiment del creixement.
En el proper apunt presentarem, pel conjunt de l’Estat espanyol, els quadres pels trimestres del 2020 (que seran previsions pel que fa al 3er i 4t trimestre).

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CoronaVirus: La situació s’ha complicat.

0
Publicat el 29 d'agost de 2020

Havíem dit en l’últim apunt que amb el cribratge massiu s’estava controlant el repunt, però que s’havia d’estar molt atent als resultats dels últims dies que apuntaven a un creixement d’infeccions. I efectivament les dades de defuncions indiquen que alguna cosa d’això està passant. Utilitzarem el model per tenir-ne una apreciació més precisa. El model es troba aquí: La lògica del virus

Recordareu que, pel que fa als paràmetres, ja vam reduir la Taxa de letalitat a 0,35% i van deixar la Taxa d’infecció en el 7%. Juguem, doncs, amb la Taxa de contactes efectius (TCE) que mesura els contactes diaris amb possibilitat d’infecció per malalt.

A fi que el model quadri amb les dades oficials, al juny, la TCE se situava en els 3,22 punts. Amb els cribratges, cap al 19 de juliol, se situa a 1.85; però posteriorment en començar les vacances, l’1 d’agost, cal situar la TCE a 2,1.

Sembla, doncs, que l’inici de les vacances d’agost ha suposat un increment de contactes que ha tornat a fer enfilar la corba de les infeccions i defuncions. Si no hi ha noves mesures excepcionals, podem suposar que la TCE es mantindrà en aquest valor tot l’agost i que al setembre tornarem al valor de 1.85, fins arribar a l’inici del curs escolar en què tornaran a créixer els contactes efectius.

Aplicat el model al nou episodi, posant el 15 de juny totes les variables a 0, tenim per avui mateix 29 d’agost:


I arribaríem a l’inici de curs (suposem 14 de setembre) amb:


Fixeu-vos que la situació seria diferent d’avui 29 d’agost, encara que el nombre de defuncions sigui similar, ja que el 14 de setembre la Rt seria de 0.908 mentre que avui seria de 1.08. És a dir, avui les infeccions van de pujada, llavors anirien de baixada, cada malalt donaria lloc a 0.908 malalts.
Fixem-nos també que la línia que separa el creixement del decreixement és molt fina, una dècima pot representar un escenari o l’altre. Concretament, si amb la tornada a l’escola la TCE no supera el valor 2.10, la Covid s’estabilitza amb baixada; si supera els 2.10, torna a accelerar.
Quadre pel 30 de setembre amb TCE igual a 2.10:


El 26 de setembre es comencen a veure els efectes del pas de la TCE de 1.85 a 2.10, per l’anada a l’escola, les defuncions diàries passen de 7.1 a 7.9; però tornen a caure molt lentament, 7,7. Les defuncions setmanals se situarien en 54.
Gràfiques corresponents a tots aquests supòsits:


Si els contactes efectius superen aquests 2.10 punts, el model diu que la situació es descontrola. La línia que separa els dos escenaris és, per tant, finíssima.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CoronaVirus. Els cribratges massius aconsegueixen frenar el repunt.

0
Publicat el 17 d'agost de 2020

Què ens diu el nostre petit model de la situació actual i quines previsions fa?

Havíem suposat en l’anterior apunt sobre el coronaVirus una taxa de letalitat del 0,7%. L’evolució dels casos detectats pels cribratges massius en relació a les defuncions obliguen a reduir substancialment aquesta taxa. La reduïm a la meitat 0,35%. L’explicació d’aquesta reducció es troba, de ben segur, en el fet que ara s’infecta gent molt més jove.

Tot i això, abans de mitjans de juliol, la malaltia estava repuntant, amb, per malalt, uns 3.22 contactes diaris amb possibilitat efectiva d’infectar (TCE). A parit de mitjans de juliol, aquesta TCE es redueix a 1.90 i a 1.77 actualment. Cal recordar que, en l’anterior onada, amb les mesures de l’estat d’alarma, la TCE va ser de 1.5, i amb el confinament total, la TCE era de 1.035.

El model ens diu també que la R_0 (o Rt com l’anomena el Departament de Sanitat), la quantitat de persones que infecta cada infectat en el transcurs de la seva malaltia, ha baixat actualment fins a 0.89. Això no quadra amb les dades d’avui mateix del Departament que parla d’una Rt superior a 1.

Si fos aquest últim cas, la malaltia estaria repuntant. Caldrà vigilar de prop les dades d’aquesta setmana que ens trobem.

El model diu que està de baixada. Les dades de defuncions oficials ens diuen que està de baixada. Les defuncions de les quatre últimes setmanes són: 40, 73, 62, 55. Les 73 defuncions corresponen a la setmana del 24 al 30 de juliol, el punt més alt del repunt.

Aquí teniu les dades del sistema, segons el model, per avui mateix (el model suposa un nou episodi de CoronaVirus que comença el 15 de juny, data en què, per tant, tots els comptadors es posen a zero, excepte una població infectada inicial):

Les proves massives estan aconseguint frenar la malaltia (TCE, 1.77) , amb actuacions específiques, sense necessitat del confinament general (TCE, 1.5) que afecta greument l’economia. Ara bé, el descens és lent. Les previsions són de 47…41… defuncions per a les properes setmanes i la Rt estabilitzada en els 0.89 punts. Caldria pensar més mesures específiques que rebaixessin la Rt.
Aquí teniu el quadre per a finals d’agost:

i les gràfiques (considerant l’inici el 15 de juny):

Publicat dins de General | Deixa un comentari