ambFilosofia

Anem a veure, pels aplecs poblacionals respecte de la llengua pròpia, el posicionament polític esquerra-dreta. Ja hem vist, en un anterior apunt, La població a Catalunya: Llengua i actituds socials. diferències significatives, no producte de l’atzar, en les actituds socials. Fins a quin punt també hi són en el posicionament polític, de manera que apunten a preguntar-nos sobre alguna causa subjacent.

Primer de tot, la distribució de freqüències de la variable sobre esquerra-dreta.

L’Histograma:

És a dir, la població catalana es decanta cap a l’esquerra (4,08) i la de llengua pròpia el català, molt significativament: 3,68 en una escala de 0 (extrema esquerra) a 10 (extrema dreta). [Això podria explicar una forta desconfiança cap a Junts, en la mesura que adopta propostes de dretes (Aeroport, JJOO, …) i de rebot un vot resignat a ERC a manca d’alternativa d’esquerra moderada.]

Recordem la qüestió: Aquestes diferències ens permeten parlar de grups poblacionals significativament diferents, amb diferències substancials no producte de l’atzar?

Anem a fer el test. Només acceptarem que són grups diferents, si tenim una probabilitat més gran del 99% d’encertar-ho, o sigui, una probabilitat menor de l’1% d’equivocar-nos. Comparem primer els grups CAT respecte CAST.

T-TEST /CRITERIA=CI(0.99) GROUPS= Llengua_red(1,2) /VARIABLES= IDEOL_0_10.

A fi d’acceptar que no són grups diferents en «Interval de confiança de la Diferència 99%» entre el límit Inferior i Superior hauria d’estar compresa la diferència 0, és a dir, el valor inferior hauria de ser negatiu i el superior positiu. No és el cas.
Podem afirmar amb un marge d’error del 1% que els dos grups, CAT / CAST, tenen respecte aquestes qüestions opinions significativament diferents.

I què passa entre els CAT i aquells que afirmen les dues llengües com a pròpies?. Anem a fer el test

T-TEST /CRITERIA=CI(0.99) GROUPS= Llengua_red(1,3) /VARIABLES= IDEOL_0_10.

El valor 0 està comprès entre el nivell Inferior i Superior, per tant, no són dos grups significativament diferents en aquestes actituds.

I què passa entre els CAST i aquells que afirmen les dues llengües com a pròpies?. Anem a fer el test
T-TEST /CRITERIA=CI(0.99) GROUPS= Llengua_red(3,2) /VARIABLES= IDEOL_0_10.

El valor 0 NO està comprès entre el nivell Inferior i Superior, per tant, són dos grups significativament diferents en aquestes actituds amb un marge de certesa del 99%.
Aquí també, els que afirmen com a pròpies les dues llengües se separen dels CAST i s’apropen als CAT amb què formen un sol grup on les diferències són atribuïbles en gran mesura a l’atzar.
Hem trobat doncs, diferències significatives entre els que tenen com a llengua pròpia el castellà i la resta de la població, tant en temes socials com polítics.

Tanmateix hem de tenir present que en les relacions entre variables intervenen terceres variables. És important entendre que les dades només poden interpretar-se quan existeixen marcs teòrics que suporten la recerca. Els estadístics ens informen de relacions però no expliquen les causes.
Seria interessant veure si també a la Catalunya Nord el desplaçament cap al francès comporta un desplaçament polític a la dreta i una mentalitat més tancada. Igualment pel País valencià i les Illes amb l’espanyol.