ambFilosofia

Diu la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català en el seu article 25
«-2 Els béns culturals d’interès nacional i els béns catalogats no poden ésser destruïts.»
La vil·la romana de Calella és un bé catalogat i, no obstant, el Departament de Cultura ha presentat i aprovat una llista amb la destrucció de 50 elements d’aquest bé.
Poden dir que la no-destrucció que marca la llei no l’hem d’entendre distributivament sinó col·lectivament. És a dir, que es poden destruir parts del bé, si es conserva el bé en la seva globalitat; però això ens remet a la qüestió de què i quant es pot destruir sense destruir el conjunt?
Exemple: una bicicleta sense un pedal és encara una bicicleta? I sense dos pedals? I sense dos pedals i el manillar? …
Quin criteri de destrucció adopta el Departament de Cultura? Vegem-ho:
En l’Informe de l’arquitecte territorial pel Maresme en data 12 d’agost llegim:
«Considerem que les restes proposades per al seu desmuntatge i eliminació total o parcial, segons s’escaigui, son les imprescindibles i les estrictament necessàries per tal de garantir la sustentació de l’edifici projectat.»
I en la Resolució de 13 d’agost de la Direcció General del Patrimoni Cultural:.
«Finalment, cal dir que totes les restes arqueològiques no extretes proposades per al seu desmuntatge i/o eliminació, rebliment indefinit i/o rebliment temporal, total o parcial, segons s’escaigui, son les imprescindibles i estrictament necessàries per poder desenvolupar el projecte constructiu»
Però aquest criteri no pot ser vàlid, ja que és aliè a la conservació de les restes mateixes i resulta compatible amb la destrucció total del bé, si la sustentació de l’edifici projectat ho demana.
De fet a la zona nord, ja fora de la vil·la residencial, i pertanyent al centre productiu terrissaire, es descobreix una estança de 7,5×3,5 metres, amb uns murs de 50 cm d’alçada en què també cal eliminar elements:
«Considerem que les restes proposades per al seu desmuntatge, eliminació total i rebliment indefinit, son les mínimes necessàries per tal de poder garantir la circulació de la maquinària pesada que ha de formalitzar, els moviments de terres i els diferents pilotatges, sabates, encepats, de fonamentació i forjats, projectats en aquest sector nord del jaciment. Tanmateix, el seu rebliment indefinit garanteix la seva preservació.»
I quantes són aquestes restes eliminades i/o amb rebliment indefinit? Doncs, totes, la totalitat de l’estança.
Si no es vol introduir l’arbitrarietat total i es vol respectar la llei, sense buidar-la de contingut, cal un criteri intern, referit al bé cultural mateix.
Utilitzant l’analogia de la bicicleta, és com si haguéssim d’encabir la bicicleta en un receptacle, i per encabir-la haguéssim d’eliminar algunes peces; però haguéssim de conservar la bicicleta. La qüestió seria, no si eliminem les mínimes possibles (que també), sinó si aquestes peces eliminades afecten de tal manera que destruïm la bicicleta?
Si no hem d’acceptar allò de «feta la llei, feta la trampa», o s’hauria de canviar la llei i aclarir i concretar què, quant i en quines circumstàncies es poden destruir elements d’un bé cultural, sense malmetre’l, o el mateix Departament de Cultura hauria de considerar i explicar i sotmetre a consideració pública i d’experts, en cada cas, aquest què, aquest quant i aquestes circumstàncies de destrucció.

Concretament per a les eliminacions necessàries per a la construcció de l’edifici amb el centre comercial Aldi sobre la vil·la residencial, la qüestió és, no si eliminem les restes mínimes possibles (que també), sinó si aquestes peces eliminades afecten de tal manera que destruïm la Vil·la. Ponderats els elements a eliminar, quin percentatge de destrucció representen sobre el total?. Quin percentatge de destrucció no implica encara la destrucció de la Vil·la com a Bé cultural?. I això no exigeix una simple suma o llista dels elements destruïts, cosa que seria caure en una fal·làcia de composició, com confondre una màquina amb un munt de peces, sinó avaluar l’impacte de la destrucció en el mateix concepte de vil·la romana com a unitat de funcionament amb un context i objectius.

Si tot això és realment complicat, s’hauria de començar per, tal com dèiem, explicar i sotmetre a consideració i exposició pública i d’experts aquest què i aquest quant de destrucció de la Vil·la.

Sense aclarir aquestes qüestions considerem que s’està incomplint la Llei del patrimoni cultural català.