El Xató Pica

Filosofia, Política i Economia

Anatomia d’una majoria absoluta (Sant Pere de Ribes), esbós 1.

0
Publicat el 30 de maig de 2019

Les eleccions per partida doble del passat diumenge ens donen eines comparatives que afinen molt millor les possibilitats d’anàlisi electoral. A Sant Pere de Ribes, un 60% dels seus veïns van acudir a les urnes, 13115 persones, 250 d’elles només per participar de les eleccions locals, però 12865 per fer-ho en les dues. (més…)

Els tics Neo-Lliberals de la CUP

0
Publicat el 30 de maig de 2019

La principal causa de la patacada de la CUP-Barcelona ha estat la invisibilització del projecte per part dels mitjans, que m’entre no l’entenien l’hi van donar bona imatge i bastanta corda, però quan va obtenir la clau de govern el 2015 va venir el pressing CUP i a partir de la caiguda d’Artur Mas es passà a la demonització per part de mitjans tant barcelonins com el Periodico i la Vanguardia; Tot i amb això, durant un temps encara hi havia espai mediàtic, d’uns mesos cap aquí, amb les municipals a l’horitzó, el panorama mediàtic, també de TV3, ha estat directament la distorsió i invisibilització de les iniciatives sorgides d’aquest espai. (més…)

Anàlisis de la derrota electoral independentista

0
Publicat el 16 de maig de 2019
  • Breu anàlisi post electoral tardà:

Empat tècnic o victòria pírrica de les esquerres espanyoles: La foto resultant de les eleccions amb una única volta és sempre una imatge moguda, especialment davant d’un arc polític en ple procés de transformació, sense una aritmètica consolidada. I amb tot n’esdevé el marc per definir per on aniran les coses al ser l’única expressió legal de la sobirania popular.I les xifres son les que son, podem analitzar-les per blocs o per partits, i disgregar durant hores sobre quin és el marc cognitiu que ha definit el sentit del vot, però en definitiva, si n’apartem els vots als partits perifèrics, la diferencia de 63000 paperetes entre els blocs de l’esquerra i la dreta d’ascendència estatal (un 0’24% del total de vots emesos), és un empat tècnic, (més…)

ètica d’inici: en defensa de l’error

0
Publicat el 9 d'abril de 2019

Molts filòsofs, no només els contractualistes, han recorregut a “l’estat de natura” o “naturalesa humana” a mode de tipus ideal weberià, partint de punts de vista per lo demés dissímils i coincidint sols en equiparar-lo a una individualitat construïda des d’una soledat impossible; si ens fixem, per agafar un exemple, en la situació original de Rawls, aquesta seria la principal crítica que aquest afrontava, i resolia, a l’hora de desenvolupar un “dret de gents”[1] o un marc per les relacions internacionals, aportant uns tipus “no ideals”, o imperfectes, per emmarcar les relacions entre Estats i col·lectivitats humanes, però no en les relacions individuals, que es mantenien basades en allò del vel de la ignorància.

(més…)

Publicat dins de Apunts per reflexionar i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Apunts sobre corrupció

0

 

Les paraules son eines molt extranyes; cadenes de significants que evolucionen, en forma de metàfores, mentre les reciclem i/o reutilitzem per seguir donant forma al món. Quan parlem de corrupció, fins hi tot de corrupció política, parlem d’una sèrie de comportaments patològics diversos que comparteixen la manca d’equitat i respecte a les normes bàsiques de convivència; d’una xacra social que provoca ineficiencia i ineficacia administrativa, arbitrarietats i desigualtats que perverteixen el sentit d’aquestes normes de convivència; malgrat no sempre transgredeix les normes legalment establertes, a vegades sols les socials o morals, a vegades ni això.

(més…)

Retratats

0

Ara sí que s’ha acabat, el procés estava tocat de mort, tot i que alguns dels seus agents encara no s’havien sabut ressituar, però, els amb moviments d’aquests últims dies, de fet mesos, el que han enterrat els nostres representants polítics és el somni de la independència, ja podem guardar les estelades, qui sap fins quan.  (més…)

El PSOE és part del problema, i no ho vol ser de la solució. (presoners dels escenaris IV)

0

La Senyora Celaa menteix, o no sap de què parla. Si no és conscient de que és l’Estat que “elles governen” qui atia el foc del conflicte a Catalunya l’hi deu faltar un bull; i si n’és, és tan cínica com l’Iceta, l’Albiol, i l’Arrimades, o els jutges que retorcen “torticerament” la legislació per perjudicar els presos polítics (i això també té nom: Lawfare, no s’ho han inventat ells), quan insisteix en culpar les víctimes dels crims del seu Estat. Mentre ampara les passejades de bandes d’ultres exibint armes blanques i molt d’odi.

Cada vegada sembla més clar que la part intel·ligent del PSOE ja s’ha jubilat, o va abandonar el partit fa temps.

(més…)

Villarejo?: res de nou

0

L’actual Regne espanyol s’ha configurat política i administrativament en dues grans fases d’impuls: en els inicis de la dictadura genocida dels franquistes, just després de la derrota de la darrera república espanyola, es va fer ras i net amb les institucions, publiques, privades o populars, que s’havien anat bastint gràcies a les lluites socials del primer terç de segle i avien atansat la societat als paràmetres de modernitat i democràcia d’alguns països veïns; les institucions que no van desaparèixer van haver de sobreviure entre la clandestinitat i l’exili. (més…)

Presoners dels escenaris (III)

0
Publicat el 29 d'agost de 2018

El dilema del presoner és una d’aquelles situacions idealitzades proposades des de l’acadèmic àmbit de la “teoria dels jocs” per il·lustrar i mirar de preveure un procés de presa de decisions; la proposta situa dues persones, per separat, davant d’un xantatge policial que vol extreure’n una confessió, a ambdues els prometen lliurar-se de la pena culpant a l’altre, amb l’objectiu que s’acusin, condemnant-se, mútuament; si es mantenen en silenci potser no hi ha cas i el jutge les deixa en llibertat, o se’n surten amb una condemna mínima, però, estan incomunicades, no poden saber quina ha estat la decisió de l’altre; en aquesta tessitura s’assumeix que s’acaben acusant entre elles, i pagant la pena màxima. No deixa de ser un “joc de trolley”. Amb aquest plantejament es va fer un concurs força entretingut fa uns anys a Tv3, que es deia “sis a traïció”.

 

Només Confessa persona 1

Només Confessa persona 2

Ambdues Confessen

No confessen

Persona 1

Lliure

Condemnada

Condemnada

C. Lleu o Lliure

Persona 2

Condemnada

Lliure

Condemnada

C. Lleu o Lliure

 

Simplificant-ho molt, el que planteja l’actual situació política és un escenari semblant, amb l’afegit que per alguns la presó no és cap plantejament teòric, sinó la circumstancia real. (més…)

Presoners dels escenaris (segona part)

0

Acceptar de fer president Sànchez, sense un compromís públic per l’alliberament dels presos polítics, malauradament s’haurà de recordar com un més dels errors que han comès els nostres representants al congrés espanyol. Es pot al·legar que aquesta condició era impossible d’acceptar per el PSOE, o que hauria fet impossible l’acord d’investidura i el canvi de govern, però era el mínim comú denominador de justícia necessari per començar a parlar de res.

Si quelcom ha quedat clar és que el govern espanyol no pot fer més del que va fer la passada tardor, el següent pas de la necropolítica que aplicaren és l’ús d’un nivell de violència il·legal i que difícilment podrien justificar davant els tribunals internacionals, donant una imatge que hauria de ser insuportable per la UE, que d’assumir-la també estaria cavant la seva tomba política. Però la passada tardor també van sortir a la llum els límits de la classe política local, la ingenuïtat de molts i la poca habilitat d’alguns, tot s’ha de dir. (més…)

Presoners de l’escenari (I).

0
Publicat el 9 de juny de 2018

Fa poc més de sis mesos, al caliu de l’immediat anàlisi dels resultats electorals de desembre, qui subscriu aquestes línies, apostava per una segona volta electoral per aquestes dates, amb el 155 vigent. Respecte a la repetició electoral, està clar que hem vaig equivocar, podríem buscar-hi els perquès, però ara no serviria per res, sinó forma part del moment polític present que ens disposem a repassar breument. (més…)

Trist contrapunt a un dia històric

0
Publicat el 9 de març de 2018

Dijous 8 de març de l’any 18. 8:27 del matí.

Baixo al poble per copsar l’ambient, plou, no m’ho esperava, la primera sorpresa és que els bars estan oberts, els bancs per suposat, també estan obrint botigues, negocis i supermercats, no totes; això sí, exhibeixen molts cartells de suport a la vaga o informant de les mobilitzacions i actes. La gran presència femenina en bona part del comerç es fa notar amb abundants mostres de solidaritat, alguna botiga obrirà més tard del normal, alguna altre tancarà per la tarda, però es fa difícil abandonar l’activitat en el petit comerç local, no hi ha consens sobre com afrontar la vaga.

Amb tot, a l’ambient es palpa que avui no és un dia qualsevol, almenys aquest any tothom sap que avui és el dia de les dones treballadores, i que tenen quelcom important a dir-nos. I per mostra un exemple invers: (més…)

3 de juny segona volta

0
Publicat el 3 de gener de 2018

Avisades estàvem, si seguíem pensant el mateix, sobretot, si insistíem en seguir votant el mateix, tindríem 155 per “rato”, i qui avisa no és traïdor, Rajoy ho va dir al senat al descriure l’aplicació de l’article, que volien llarga, i ho han muntat per assegurar-ho. No calia que Rivera reblés el clau en veu alta, fent evident que ni entra dins els seus plans governar la Generalitat, amb impedir que ho faci qui toca en tenen prou, només hi són per destruir. (més…)

Els resultats de les eleccions, donen per moltes interpretacions.

0

El demos ha parlat, per bé i per mal, i de quina manera, un 78 i escaig per cent de la població amb dret a vot l’ha exercit per confirmar la divisió creada en el seu si gràcies a l’estratègia d’aquella minoria que ha volgut fer del debat polític una tria entre el pare i la mare. En part ho han aconseguit. (més…)