Salvem les distàncies, que segur que n’hi ha i de ben grans. L’episodi de l’ex bisbe Novell que alguns mitjans han començat a comentar -cosa que jo no faré; Déu me guardi de jutjar a ningú- em remet a un episodi explicat per Miquel Pairolí al seu dietari Octubre. No puc deixar de pensar-hi de resultes
Ahir van enterrar a Llagostera el senyor Lluís Vilaplana Finazzi, nonagenari i pioner de l’electrònica al nostre país. Va ser el fundador de la marca de ràdios i aparells de so “Ergiond” i va arribar a produir televisors. Descansi en pau.
Fa deu dies exactes van fer-me la prova del PCR. A instància de la feina, vaig ser convocat en un establiment sanitari: em van fer badar la boca, em van passar un bastonet per la cavitat bucal i uns altres de més prims pels orificis nasals a la caça d’evidències de virus. Al cap de
Avui, primer de juny, dilluns de Pasqua Granada i dia de festa local, hem fet el primer repàs fora de casa d’ençà del dia del confinament. Fins aleshores, per raó de feina jo dinava gairebé cada dia en llocs diferents: restaurants de carretera, fondes de poble, una casa de menús a ciutat pròxima al despatx…
Fa dies que La Vanguardia no publica la columna de Quim Monzó. Ja fa més d’un any que la freqüència diària s’havia acabat i sortia dia per altre. El trobo -el trobem-a faltar i pateixo. Algú en sap alguna cosa? Espero que tot marxi bé, que no hi hagi cap desencontre editorial i que algú
S’aconseguirà formar govern a Madrid? Estem a les portes de noves eleccions, aquí i allà? L’actualitat política no pinta gens bé i la ciutadania cada vegada està més embafada d’inestabilitat a la península. Ha arribat l’hora de prendre patró dels italians, peninsulars i temperamentals com nosaltres i que han reformat el seu govern recentment. A
A finals de la setmana passada es va morir Stanley Bouana. Era un dimoni de la Costa Brava, una d’aquelles persones que va contribuir -per bé o per mal- a elevar aquest tros de marina a la categoria de destinació turística destacada. Amb base a Platja d’Aro, especialment durant les dècades dels seixanta, setanta i
M’he de comprar un trajo i no acabo de trobar el moment de fer el pas. Per qüestió laboral em guarneixo normalment amb camisa i corbata, americana i pantalons de vestir. Durant la setmana la cosa va així, però no pas els dies de festa. Em sembla que l’últim diumenge que em vaig mudar va
Avui a l’hora de dinar, en un restaurant de l’Empordà, m’ha semblat veure una gran dama de les lletres catalanes. Qui diu catalanes diu europees, perquè el gruix de la seva feina l’ha ocupat la traducció. Jo m’havia acabat l’ensalada russa i esperava el lluç a la planxa. En aquella casa els dies de fener
Mesos i mesos d’inactivitat i m’enyoro. No és boig qui a casa torna i vull mirar de reprendre l’activitat, ni que sigui al ralentí. Per començar, aquí teniu les dues últimes peces de Parlem de Sarrià, la petita meravella editorial del poble: els números 95 i 96 que corresponen respectivament als quadrimestres segon i tercer
Tres samarretes, tres pantalons, dos calçotets, dos parells de mitjons i dos més de sabates, un portàtil, un iPad i una bossa de plàstic amb 4.000 dòlars en bitllets de 2. Quinze coses. Un estrafolari gurú americà del món de l’autoajuda assegura que va desprendre’s de tots els seus béns i només amb aquests quinze és
A pocs dies de la sortida en paper del número 95, un breu record pel número 94. La meva entrevista al gran Ferreiro és un dels treballs que més m’han omplert.
Mireu si ha arribat a parlar la premsa local gironina de l’enderroc del quiosc de la Gran Via Jaume I que fins i tot Quim Monzó va dedicar-li la columna d’ahir a La Vanguardia. Des de finals de setembre hi ha cessat l’activitat, està tancat i barrat i sembla imminent el seu desmantellament. En poques
Per no dir que és la primera, una de les primeres coses que faig cada matí és llegir la columna de Quim Monzó al diari. El dia que la publica, és clar, perquè ni diumenges ni dilluns hi apareix. Fa festa. Ni en tot el mes d’agost. Fa vacances. Els diumenges hi ha una bona
Aquest matí, a quarts d’onze, demanaré permís a la feina i me n’aniré una estona a l’església de Sant Feliu. Suposo que ens hi trobarem centenars de persones per acomiadar-nos de Narcís-Jordi Aragó, que va morir abans d’ahir. A banda de ser un escriptor i articulista admirat, guardo un entranyable record d’ell quan van venir