De res, massa

Ahir va morir a Girona la professora Rosina Lajo, que va exercir a l’Institut Jaume Vicens Vives al llarg de gairebé quaranta anys. La premsa local avui publica esqueles i notes necrològiques de record d’una personalitat docent que va deixar petjada en totes les anyades d’alumnes que vam tenir la sort, la immensa sort, de poder assistir als seus cursos.

Era una senyora elegant, rigorosa i seriosa però no pas exempta d’una fina capa d’ironia i sentit de l’humor brillant. Conduia un cotxe inusual entre el claustre de professors (un 850 Coupé!); fumava tabac negre i no s’estava de deixar-se convidar pels alumnes quan el seu proveïment nicotínic havia tocat fons. Aleshores es podia fumar als instituts, a BUP i a COU.

Se n’ha anat una professora que va ser capaç de fer-nos atractiva una matèria a vegades àrdua i complexa. La seva capacitat per connectar amb l’alumnat, la seva vastíssima cultura i la seva erudició en tota disciplina era formidable. Va arribar a ser diputada al Congrés, però aviat es va adonar que la seva vocació no era pas la política: va tornar de manera immediata a Girona, a l’institut,  a l’ensenyament.

A l’esquela encarregada per la familia i publicada avui al Diari de Girona hi podem llegir: “Doña Rosina dejó dispuesto agradecer a excompañeros, exalumnos i excolaboradores del instituto el haberle acompañado en el desempeño de su trabajo y vocación que la colmaron de felicidad”.

Doncs en justa correspondència també toca agrair-li la seva entrega, entusiasme i ofici. En pau descansi.

Foto: El Punt Avui,

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!