Anit tornàvem de l’aeroport de Barcelona (quin nom tan llarg i postís que li han posat!) i, de camí cap a casa per l’autopista AP7, vam passar a l’alçada de l’àrea de servei de Maçanet de la Selva. Hi ha servei en els dos sentits de la marxa, i es pot travessar d’un costat a l’altre per mitjà d’una passera formidable, coberta i amb finestrals que permeten contemplar el trànsit que circula per sota.
Des dels inicis de la concessió de l’autopista que hi ha funcionat. Al començament, als anys ’70, l’explotació la tenia una empresa francesa anomenada Jacques Borel, que va fer pintar amb lletres gegantines aquesta marca comercial a la passera aèria que comunicava els dos costats. Era freqüent comentar que “ens havíem parat al Jacques Borel a omplir el dipòsit” o bé que “havia calgut parar al Jacques Borel perquè l’àvia es marejava“. Una dita molt gironina.
Els gironins, en aquella època, tampoc anàvem a l’aeroport. La navegació aèria era un luxe, reservat als turistes que ens visitaven aterrant a l’aeroport Girona-Costa Brava, situat en terme municiapl de Vilobí d’Onyar. Els pares ens hi duien el diumenge, per entretenir-nos veient enlairar-se i aterrrar avions, però no anàvem pas a l’aeroport: anàvem al camp d’aviació. I la carretera que ens hi duia era la general. La general era la NII, la d’anar a Madrid, la que naixia a la Puerta del Sol.
Per Fires de Sant Narcís, se celebrava una mostra agrícola, industrial i comercial que amb els anys es va convertir en la Fira de Mostres. Però per a molts gironins sempre serà el Certamen, en record d’aquell Certamen Agrícola y Comercial d’aquell temps. Igualment passa amb l’actual Temps de Flors del mes de maig: els de Girona sempre parlarem de l’Exposició de Flors.
En quinze dies serem a Fires. Si veniu a ciutat i sentiu algú que parla del Certamen, de l’Exposició de Flors, del Jacques Borel i del camp d’aviació… segur que esteu davant d’algú de Girona. I de certa edat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!