Anar de botigues és una font inesgotable de sorpreses. A la recerca d’un parell d’ampolles de vi de l’Empordà m’he trobat de cares amb un fantasma del passat. Vet-lo aquí: el Viprase, un vi gasificat d’origen sarrianenc que creia desaparegut, encara és present al comerç i amb una dignitat remarcable. Durant els anys seixanta, setanta
Sense dubtar-ho ni un moment, avui és un dia assenyalat en la petita història de la nostra família. El noi de casa passa la seva primera nit a Barcelona en qualitat d’universitari. El curs encara no ha començat, però ja fa dies que la ballem. Durant el curs 2015-2016 s’estarà en una residència per a
Acabo de llegir una mala notícia: Joan Garriga, pilot de motos de llegenda als anys 80, és mort. No ha resistit les ferides d’un accident que ha resultat fatal. Estic trist i impressionat. Joan Garriga va arribar a ser subcampió del món de 250 cc l’any 1988. Aquell final de temporada va ser èpic. S’ho
Va haver-hi l’època -gràcies a Déu superada- dels dissenyadors d’etiquetes de vi amb pretensions imperials. Era molt corrent que ampolles de Rioja o de denominacions castellanes anessin carregades de lletra gòtica, escuts, daurats i tota mena de faramalla rància. Semblava que era la manera d’entrar pels ulls: ara tothom en fugiria a quatre peus junts,
Els germans Fonalleras són un xic més grans que jo. En Josep M. ho és sis anys i em penso que en Jaume, tres. Pel fet de ser de la mateixa edat que la Mariàngels i d’haver jugat junts de petits, puc afirmar que els meus peus han trepitjat la gespa del camp de futbol
Sortia de la feina i un brogit de sirenes m’ha vingut a dir que alguna cosa no rutllava. Camí de casa, més enllà de Sant Pere de Galligants, es veia una columna de fum sinistra. M’he volgut enfilar fins a la Torrassa, a mig pujar a Montjuïc. Allí, en un mirador perfecte, es veia el
El número 91 de Parlem de Sarrià, la revista de cultura i informació local de Sarrià de Ter, acaba d’aparèixer. És ocupat per l’actualitat del primer quadrimestre de l’any i presidit per una foto de portada, artística, del monòlit del carrer Major. Hi trobareu informació municipal i de les entitats del poble, pàgines de cultura
Vaig a recollir el cotxe que he deixat en un aparacament del centre de la població. Hi han instal·lat un caixer de cobrament automàtic nou. És la primera vegada que el faig servir. Insereixo el tiquet recollit a l’entrada i vaig seguint les indicacions de la pantalla: passo la targeta de crèdit pel lector sense
A La Vanguardia de divendres 3 de juny, Ignacio Martínez de Pisón hi publica un article històric sobre l’activitat d’espionatge nazi a la Barcelona de l’època. Es remunta als anys quaranta i fa esment de locals i personatges que pul·lulaven per la ciutat amb foscos objectius. Va haver-hi un moment en el qual el règim
A Sarrià de Ter s’hi celebra el 43è Homenatge a la Vellesa. A la parròquia hi ha ofici solemne amb acompanyament coral i, en acabat, la colla gegantera recull i acomboia els avis i convidats fins al pavelló esportiu per servir-hi el dinar. Els gegants són la Carmeta i en Baldiri, els gegants vells, una
Els que em coneixen saben que tinc certa predisposició a deixar-me enredar en qüestió social. I dimecres passat, 20 de maig, la senyora N., directora de Ràdio Sarrià, va enredar-me com un xino i va aconseguir que presentés i fes de moderador en el debat entre els tres candidats a l’alcaldia de Sarrià de Ter.
Vaig conèixer en Josep Viñas fa un quart de segle, voltat de francs francesos, lires, marcs alemanys i euroxecs. Aquestes divises han passat a la història, i de la història d’en Viñas, d’en Pitu Viñas, n’he anat sabent per la seva presència a la universitat i a la política activa. Jo el feia un home
Bons amics! Avui és un dia significatiu: hi ha qui diu que 50 anys és una xifra rodona, però els romans la veien angular. He arribat a aquests primers cinquanta fet un nino i, amb l’ajut de gent fantàstica com tots vosaltres, els cinquanta següents seran bufar i fer ampolles. Moltes gràcies per pensar en
No diu res de bo al meu favor, però faig saber que la pila de material literari de la meva llibreria s’ha reduït de dos centímetres: el gruix exacte de Dies de frontera, la novel·la de Vicenç Pagès Jordà guanyadora del premi Sant Jordi 2013, editada per Proa. Vaig tard i en sóc conscient però
Ahir al migdia, a l’escala d’accés al Mercat del Lleó gironí hi havia més activitat que del compte. A banda del tràfec habitual de compradors, paradistes i passavolants hi tenia lloc la presentació del número actual de la revista Girones. Ja en van tres, tots amb la mateixa cuidadíssima edició i fidels a la filosofia