Per no dir que és la primera, una de les primeres coses que faig cada matí és llegir la columna de Quim Monzó al diari. El dia que la publica, és clar, perquè ni diumenges ni dilluns hi apareix. Fa festa. Ni en tot el mes d’agost. Fa vacances. Els diumenges hi ha una bona
Aquest matí, a quarts d’onze, demanaré permís a la feina i me n’aniré una estona a l’església de Sant Feliu. Suposo que ens hi trobarem centenars de persones per acomiadar-nos de Narcís-Jordi Aragó, que va morir abans d’ahir. A banda de ser un escriptor i articulista admirat, guardo un entranyable record d’ell quan van venir
Per fer goig s’ha de mantenir el vestuari a punt de revista. Aprofitant una estada a Figueres, la meva muller ha suggerit la possibilitat d’anar a comprar un vestit nou, un trajo, que em faciliti el compliment de les meves obligacions laborals diàries amb l’elegància que correspon. A Figueres hi ha un establiment on em tenen
No sóc gens d’obituaris ni de necrològiques, però m’ha commogut la mort de Manolo Maristany, ocorreguda dissabte passat. Manolo Maristany va formar part de la mítica Operació Impala de l’any 1962. Cinc joves amb tres prototipus de Montesa Impala i un Land Rover van travessar Àfrica de sud a nord. La contribució del senyor Maristany al
Ja fa dies que a la xarxa i al carrer hi tenim -en virtual i en paper- el número 93 de la nostra revista local. Presideix la portada una bella imatge d’una escena dels Pastorets. No debades, aquest número correspon al quart quadrimestre de 2015 i aquesta representació nadalenca va ser-ne un dels plats forts.
Últimament, a moltes -massa- sobretaules arriba aquell moment fatídic en que els comensals treuen el mòbil i s’entesten de manera irrefrenable a mostrar-se, compartir i intercanviar imatges picants, videos descordats, retalls del Whatsapp i sentències de Paulo Coelho. És llavors quan em remoc de la cadira, em cordo l’americana i em faig passar com a
Ah! Quina delícia de columna ens ha regalat avui en Quim Monzó. Més que imaginar-me’l, el visualitzo: en una balconada amb vistes al Carib, cofat amb el seu preciós barret panamà blanc. Vesteix la guaiabera que fa uns anys va explicar que s’havia comprat a Miami i encén -l’una darrere l’altra- cigarretes fins arribar al
Un bon amic castellà va jubilar-se fa temps. És més gran que jo i ens uneix una vella afició per les motos. Ens veiem en comptades ocasions, ens felicitem sants, aniversaris i per Nadal; i ens truquem algunes vegades. Tenim una relació marcada per la distància però ens sabem -mutuament- disponibles si convé. On sí
Sempre hi ha una primera vegada. Avui ha estat la primera vegada -que jo recordi- que he trencat algun objecte de propietat aliena en un establiment públic de restauració. En un bar de primera línia de mar de la costa catalana, a peu de rua de Carnaval, m’han servit un tallat a la barra. Tenia el
Recordeu que es pot llegir de manera electrònica i també en paper el número 92 de Parlem de Sarrià, la revista local de Sarrià de Ter. La portada és d’impacte: ens remet a aquell accident de fa cinquanta anys a la fàbrica Torras. Assumpció Vila ha elaborat un treball d’investigació històrica i social i ha
Començava el mes amb les pomes del ciri que m’havia ofert la meva tia i l’acabo -i l’any i tot- amb un altre regal carregat de vitamines que m’han fet la Mar i l’Anna. Ja fa anys que les empaito per aquesta època. Al pati de ca seva hi tenen un taronger carregat de sanguines,
Ara farà un any vaig quedar amb un pam de nas en no poder visitar l’exposició sobre Eugeni Xammar al Palau Robert de Barcelona. Se’m va escapar per pocs dies i em va saber greu, però els de comarques patim aquestes limitacions. És una exposició itinerant i ara la podem veure a Girona (i més
Resulta que a casa de la meva tia hi ha una pomera del ciri. Fa temps que la van plantar i quan l’anem a visitar no baixem mai a l’hort, però aquest dia en tenia una fruitera ben proveïda sobre la taula del menjador i no em vaig estar de fer-li la gorra. Feia més
Fa un any i mig que necessito ulleres per veure-m’hi de prop. Segons quin cos de lletra ja no és apte per a la meva vista cansada i a l’hora de llegir qualsevol paper necessito accessoris òptics com el pa que menjo. Aquesta setmana, a la feina, se’m van desmanegar i no era possible fer-les
A la seva columna d’avui al elpuntavui, Manuel Cuyàs parla d’una barreja que pot semblar estranya: Trotski, Mercader, Sara Montiel i les pastilles Viagra. Podeu llegir-lo aquí: http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/906221-ramon-mercader.html M’ha fet una il·lusió tremenda, perquè la història m’és absolutament familiar. Podeu seguir llegint aquí: http://blocs.mesvilaweb.cat/jmsansalvador/?p=249578