L’any 1922 el senyor Simeó Rabasa i Singla va obrir a Mollet del Vallès un primer taller de reparació i lloguer de bicicletes que donaria origen a un imperi sobre dues rodes: la Derbi. En commemmoració d’aquesta efemèride, a Santa Cristina d’Aro, a la sala d’exposicions de “la Caixa” hi podem admirar una bona mostra
Ahir va morir a Girona la professora Rosina Lajo, que va exercir a l’Institut Jaume Vicens Vives al llarg de gairebé quaranta anys. La premsa local avui publica esqueles i notes necrològiques de record d’una personalitat docent que va deixar petjada en totes les anyades d’alumnes que vam tenir la sort, la immensa sort, de
A Salt, a les Bernardes, tenim ocasió de visitar una petita exposició sobre una marca de motos singular i ultra-local: Narcla. Entre 1953 i 1964, primer a Salt i després a Girona (al barri de Pedret, al peu de la pujada de Montjuïc), la companyia Industrias Narcla SL va construir motocicletes lleugeres de 125 cc
Per una sèrie de felices coincidències (un aliniament d’astres favorable, en diria algun amant de l’astrologia), aquests mesos calorosos de 2022 tenim la possibilitat de visitar un a selecció d’exposicions de vehicles històrics (autos i motos) de tan alta volada que difícilment es repetirà. N’he pogut veure algunes, en especial de comarques gironines, i us
El dia de Cap d’Any vam tenir la sort de poder assistir a Figueres a una sessió de titelles difícilment repetible. Per una banda, es commemorava el primer acte públic organitzat pel Patronat de la Catequística figuerenc, la popular Cate. Efectivament, es complia un segle exacte d’una funció de putxinel·lis que va tenir lloc
Tinc la sort de tenir damunt la taula un exemplar del llibre Girona. Menjars de Fires, editat per l’ajuntament de la ciutat i que és obra coral de Salvador Garcia-Arbós i d’altres autors, entre els quals el meu amic i antic veí Abraham Simon. Cada any, acompanyant el programa de fires, es publica un títol de
Salvem les distàncies, que segur que n’hi ha i de ben grans. L’episodi de l’ex bisbe Novell que alguns mitjans han començat a comentar -cosa que jo no faré; Déu me guardi de jutjar a ningú- em remet a un episodi explicat per Miquel Pairolí al seu dietari Octubre. No puc deixar de pensar-hi de resultes
Ahir van enterrar a Llagostera el senyor Lluís Vilaplana Finazzi, nonagenari i pioner de l’electrònica al nostre país. Va ser el fundador de la marca de ràdios i aparells de so “Ergiond” i va arribar a produir televisors. Descansi en pau.
Fa deu dies exactes van fer-me la prova del PCR. A instància de la feina, vaig ser convocat en un establiment sanitari: em van fer badar la boca, em van passar un bastonet per la cavitat bucal i uns altres de més prims pels orificis nasals a la caça d’evidències de virus. Al cap de
Avui, primer de juny, dilluns de Pasqua Granada i dia de festa local, hem fet el primer repàs fora de casa d’ençà del dia del confinament. Fins aleshores, per raó de feina jo dinava gairebé cada dia en llocs diferents: restaurants de carretera, fondes de poble, una casa de menús a ciutat pròxima al despatx…
Fa dies que La Vanguardia no publica la columna de Quim Monzó. Ja fa més d’un any que la freqüència diària s’havia acabat i sortia dia per altre. El trobo -el trobem-a faltar i pateixo. Algú en sap alguna cosa? Espero que tot marxi bé, que no hi hagi cap desencontre editorial i que algú
S’aconseguirà formar govern a Madrid? Estem a les portes de noves eleccions, aquí i allà? L’actualitat política no pinta gens bé i la ciutadania cada vegada està més embafada d’inestabilitat a la península. Ha arribat l’hora de prendre patró dels italians, peninsulars i temperamentals com nosaltres i que han reformat el seu govern recentment. A
A finals de la setmana passada es va morir Stanley Bouana. Era un dimoni de la Costa Brava, una d’aquelles persones que va contribuir -per bé o per mal- a elevar aquest tros de marina a la categoria de destinació turística destacada. Amb base a Platja d’Aro, especialment durant les dècades dels seixanta, setanta i
M’he de comprar un trajo i no acabo de trobar el moment de fer el pas. Per qüestió laboral em guarneixo normalment amb camisa i corbata, americana i pantalons de vestir. Durant la setmana la cosa va així, però no pas els dies de festa. Em sembla que l’últim diumenge que em vaig mudar va
Avui a l’hora de dinar, en un restaurant de l’Empordà, m’ha semblat veure una gran dama de les lletres catalanes. Qui diu catalanes diu europees, perquè el gruix de la seva feina l’ha ocupat la traducció. Jo m’havia acabat l’ensalada russa i esperava el lluç a la planxa. En aquella casa els dies de fener