Poques coses tenen més exactitud i eficàcia que moltes dites populars que s’han anat construint amb paciència i observació. A les set ja és fosc. Aquest any tampoc fallarà la dita. A set -hora solar- l’astre anirà colgant-se. Com tampoc falla la visita que a aquestes alçades de l’estiu ens fa el rentabotes, un temporal
Des de les terres de l’Ebre i a través del bloc “Tens un racó dalt del món”, l’escriptor cornudellenc afincat a Tortosa Jesús M. Tibau proposa cada dimecres, incansablement, jocs literaris. De Jesús M. Tibau i els seus contes un altre dia en parlarem amb més calma, però ja us avanço que els jocs que
Fent una ràpida enquesta entre els habitants del meu entorn més immediat no em resulta del tot fàcil trobar incondicionals -ni tan sols simpatitzants- del programa Herois quotidians (TV3, dilluns nit, al voltant de dos quarts de dotze). N’hi ha que diuen que a la Moliner no la suporten. N’hi ha que opinen que segons
El nostre fill, que farà onze anys el mes de desembre, ens formula una pregunta inquietant : – I jo com ho sabré, quan ja sigui un preadolescent ?
Fa un parell de temporades que a casa participem activament a la colla gegantera del nostre poble : els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter. El moviment geganter és una bonica manifestació festiva de cultura popular i, de fet, ja fa anys que els seguim d’una manera o altra : cercaviles, fires, festes majors…
Confesso que no havia sentit mai a parlar d’Olafur Eliasson fins que el president de la Fundació Caixa Girona, Arcadi Calzada, va anunciar l’exposició que es pot veure fins al 14 de setembre a la Fontana d’Or. Olafur Eliasson, mig danès mig islandès, exposa a Girona la meitat de l’exposició La naturalesa de les coses.
Si no en surt cap de millor, la notícia que dóna més suc per a les tertúlies de cafè és la del gastrònom desaparegut. Abans d’ahir vam ser a Roses i no es parlava d’altra cosa. La volatilització de Pascal Henry, solitari helvètic francòfon de bec fi, després de passar pel Bulli, ha posat aquest
El número 64 de la revista de cultura i informació local de Sarrià de Ter (Gironès) està dedicat al centenari de l’escriptora. Articles de Rosa Font, Eva Martínez i Josep Brugada acosten l’univers Rodoreda a les pàgines d’aquesta publicació que compta, com a segon tema de portada, amb la glosa de la personalitat de Mn.
Diumenge a la tarda, després del braç de gitano i del cafè, l’Ernest va decidir que ja era hora d’iniciar la seva carrera literària. El dia abans, dues veïnes que li havien llegit la carta al director van dir-li que estava molt ben escrita, i ell s’ho va prendre més que com un afalac, com
Alguns diaris, aquests dies, dediquen una pàgina al centenari del bateig de la costa gironina amb el nom amb la qual se la coneix universalment. Quants racons queden, d’aquella costa original, que no hagin estat víctimes dels més impressionants disbarats urbanístics ? Podem citar-ne uns quants : Cala S’Alguer, el Cap Roig, Cala Pedrosa, el
Pel carrer, un avi acompanya el seu nét, d’entre sis i set anys. Diu l’infant : -Doncs quan jo sigui gran i tingui fills, serà molt divertit. Cada dissabte els compraré una joguina. I cada diumenge, cap a Port Aventura.
La premsa publicava ahir que el govern xinès ha dictat una sèrie d’instruccions encaminades a millorar la imatge internacional del país durant aquestes setmanes de jocs olímpics. Es pretén que milions i milions de ciutadans observin unes normes de comportament personal que permetin mostrar la cara més amable del gegant asiàtic. Treure la carn de
Ne quid nimis, deien els clàssics llatins. De res, massa, sentenciava Josep Pla tot parlant de menjar sardines. No es pot fer abús de res i menys de la confiança de tots vostès. Aquest bloc s’enceta ara mateix amb voluntat per part de l’autor –sobre tot- de no fer-se pesat, de no fer-ne un gra massa,