Arribarem al final d’aquesta sèrie d’entrades sobre exposicions excepcionals de vehicles històrics que s’han pogut veure durant 2022 amb una altra escapada de mitja distància. Toca anar fins a la vila cervantina d’Alcalá de Henares on podrem gaudir de “la mare de totes les exposicions de motos de l’any”. Ben bé, en podrem gaudir durant força mesos més, ja que el muntatge que s’hi ha fet justifica la permanència d’una mostra monumental.
A Alcalá s’ha fet un gran esforç: es pren una antiga nau industrial (Antigua Fábrica Gal, els fabricants de sabons), hi intervenen decididament els principals col·leccionistes estatals de la marca Bultaco, es contacta amb les col·leccions i museus més importants de l’estat, s’escullen les peces més representatives de cada marca i s’organitza una exhibició de motos com no s’ahvia fet mai de la vida, ni en quantitat ni en qualitat.
És arribar a lloc i sentir-se envaït per una mena de síndrome d’Stendhal: no hi ha manera humana de copsar-ho, retenir-ho i entendre-ho tot. Tenim davant dels ulls gairebé quatre-centes motos de totes les marques i tots els estils. Moltes d’elles inèdites, desconegudes, vingudes de lluny. Motos de trial, de motocròs, de carretera, de competició, peces úniques, motos mítiques i d’orfebreria. És la història del motorisme posada en una nau industrial a tres nivells d’alçada: és la Meca del motorista que ha crescut entre motos de dos temps, que ha assistit a curses de quina sigui la disciplina i que ha somiat amb les novetats mecàniques que anunciaven les revistes especialitzades i els salons monogràfics. Ho trobareu tot, allí.
Bultaco, Montesa, Ossa, Derbi, Sanglas, Rieju… Anem tirant enrere? Marques desaparegudes, tallers més o menys artesanals, singularitats industrials. L’enginy es va esmolar després de la Guerra i, durant uns anys, aquestes fàbriques -la majoria localitzades al cinturó industrial de Barcelona- dominaven el món.
Cal visitar-ho i amb una sola visita no n’hi haurà prou. S’hi haurà de tornar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!