marginàlies

El passat divendres dia 10 a “La tertúlia proscrita: l’independentisme mereix una bufetada?” (https://www.youtube.com/watch?v=nRLwtVuVqS8) Vicent Partal deia: “Si acaba governant Illa, per primera vegada el Principat tindrà un president que perfectament, per qualitat humana, per capacitat professional i per ideologia podria ser perfectament el president del País Valencià o de les Illes. […] Aquest [Illa] no és un president de la Generalitat en el sentit d’entendre la presidència de la Generalitat com la presidència de Catalunya. Aquest és un governador civil o això, un president de la Generalitat Valenciana o del Govern Balear”.

Tot i que, d’entrada, com a illenc, em va fer una certa ràbia la guitza, val a dir que Partal té raó: cap dels presidents o presidentes del País Valencià i de les Illes Balears i Pitiüses mai no s’ha sentit institucionalment representant de cap país diferent de l’Estat, la qual cosa no vol dir que algunes presidències aquí i allà no maldassin per  referir-se a la cultura i a la llengua pròpies i per fer avançar tímidament i poqueta cosa la normalització lingüística.

És prest per avançar què passarà amb el futur govern de la Generalitat de Catalunya, depèn de tantes coses que fer-ne un pronòstic és temerari. Així i tot, deixant-nos endur pel que hem vist en campanya, pel que hem sentit, pel castellà que hi hem sentit (dient a la castellana topònims nostres), per les declaracions d’uns o altres del partit dels socialistes catalans, no és gens forassenyat pensar que tractaran el català com a llengua provinciana, és a dir, la que no es parla a la capital, que no serà altra que Madrid. I, efectivament, d’aquest tractament provincià de la llengua catalana, els governs del País Valencià i de les Illes Balears hi tenen la mà trencada, en poden donar lliçons a Illa. Així, per ventura, arreu dels Països Catalans prendrem plena consciència que així no anam.