Com si el llapis fos dalla escriure arran de terra per ensenyorir les paraules; escriure per netejar l’aire de toxines i la boca de l’halitosi que ens provoca el servilisme i les reverències imposades per dret de conquesta. Escriure i segar arran ensems atenent el so del dall que ens obre els sentits i ens marca la ruta de l’alliberament, i el frec seductor de la punta de l’estri escrivent que ens calfreda la llengua perquè sigui encara més revoltosa. Escriure per oxigenar la pensa massa avesada a seguir dictats bojos que no menen enlloc més que a la indignitat i a l’oprobi. Escriure perquè és criança i no el creure. I fer-ho contracorrent, correctament contra els usatges que ens humilien i ens escanyen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!