marginàlies

Sí, té el dia beneit, avui, excessivament propens a l’agitació melancòlica i en passar  per la delegació de l’agència tributària recorda que allí, quan era menut, hi havia una fusteria i que el fuster que la regentava sabia moltes coses perquè era molt llegidor. I interessat en el pensament, li deia son pare, i en l’humanisme. I l’hi posava d’exemple dels resultats tan elevats de la lectura. Sabia anècdotes sucoses de tota la gent de la vila, tant viva com difunta, que contava rient com un infant mostrant desinhibidament la buidor aclaparadora dels queixals, tant de dalt com de baix. Al fuster li agradava la música culta i el teatre del bo, emfasitzava, que no abundava aleshores. Els poetes, no obstant, no li feien el pes. En diria de bones, el fuster a quI li agradava fer la feina com la feien els anglesos, deia, sempre molt ben feta i acabada, si veiés en què s’ha convertit la seva fusteria. No se’n sabria avenir. Va sobreviure poc temps al dictador i s’alegrà molt de com canviaren les coses en pocs anys, i de poder votar els socialistes, és clar; no s’acabava de fiar dels eurocomunistes i encara menys d’en Carrillo, que blasmà la bandera de la República espanyola per abraçar la dels dos colors. I tanmateix no és el fuster enfilosofat, qui li pren l’atenció, sinó el lament escruixidor de la màquina d’obrar (encara li costa no dir cepilladora, com li deia tothom). Sentia de lluny aquell plany profund i escruixidor i l’atribuïa al dol dels avantpassats que havien mort dolorosament. I aleshores sentia córrer del coll de l’estómac a la gola tots els esperits de la pena i li costava prou contenir les llàgrimes. Un dia el fuster li endevinà aquell temor i el convidà a veure de prop com anava la màquina per espantar-li definitivament la por que li provocava. Però ell, en un descuit, fugí escapat del fuster i dels planys desconsolats de la màquina que es planyia. L’endemà el fuster va fer de veure son pare per contar-li el pas i recomanar-li que el portés al metge per tractar aquella por irracional. No l’hi va dur i la màquina d’obrar seguí planyent-se.