Observar, llegir, escriure

Certament, no n’hi ha cap dubte, ens trobem en un canvi climàtic a escala planetària que ens està portant a un escalfament progressiu de la troposfera i d’altres fenòmens meteorològics derivats, com la disminució de les precipitacions al nostre clima mediterrani, l’augment, en intensitat i durada, de les onades de calor i altres episodis extrems, el desgel dels continents més freds, amb el consegüent augment del nivell del mar, etc.

Un canvi climàtic causat, segons una aclaparadora unanimitat de la comunitat científica, per l’acceleració de l’activitat industrial humana i l’augment del consum, que van començar al segle XVIII amb la introducció de les màquines que cremen combustibles fòssils, els quals presenten una elevada taxa de retorn energètic; però que, en cremar, produeixen força diòxid de carboni, que és un gas d’efecte hivernacle, d’importància cabdal per al desenvolupament de la vida; però, quan aquest i altres gasos amb el mateix efecte, s’acumulen sense aturador, se superen els valors d’equilibri i la superfície del planeta es va escalfant a poc a poc, alterant-se el clima i fent patir la vida, la nostra i la dels companys vegetals i animals de la qual depenem. És tal el canvi esdevingut que hom anomena Antropocè al període geològic que s’engegà amb l’anomenada revolució industrial humana. Fixeu-vos que, quan va saltar l’alarma sobre aquest escalfament global antropogènic, els científics ja preveien canvis climàtics importants i problemàtics a partir de dosis del diòxid de carboni a l’aire superiors a les 400 ppm (parts per milió), i ara mateix anem per les 420 ppm!

Estem patint una greu crisi climàtica, però també ecològica, econòmica i social, provocada per l’egoisme humà i atiada pel capitalisme, amb el seu creixement continu, que inventa noves i falses necessitats, inoculant una insatisfacció permanent mitjançant la publicitat continua, que ens fa presoners del consum i del sistema mateix. Un sistema econòmic, però també social i polític, basat en el màxim benefici dels posseïdors dels mitjans de producció, l’acumulació del capital, la sobreexplotació de bens materials, vegetals i animals, i la dominació de persones i pobles. Un sistema econòmic suïcida que està esgotant els recursos disponibles al planeta, amb l’agreujant que els combustibles en què ha basat i basa el seu creixement –carbó, petroli i gas— s’estan esgotant i s’entesta a retardar la necessària transició energètica cap a fonts renovables; opcions que ha desenvolupat la tecnologia; energies més netes –fotovoltaica, eòlica…—, però que encara tenen una gran dependència dels combustibles fòssils i mai no en podran subministrar prou, d’energia, per a substituir-los.

Com ens recorda l’economista en Vicent Cucarella al seu “Economia per a un futur sostenible” (Bromera, 2016), l’energia més neta és la que no s’usa. Cal el decreixement econòmic, reduir el consum energètic, repartir la feina i, doncs, un canvi de l’actual mode de vida. Cal passar de l’economia de l’abundància a la de suficiència i sostenibilitat per a tothom. “Cal ser conscients que baixar el ritme ens farà més feliços”. Cal un canvi individual i col·lectiu. Cal triar bé i donar suport a iniciatives de canvi de debò, triant, per exemple, cooperatives energètiques i no pas marques blanques de les multinacionals de sempre, tenyides de màrqueting verd. Cal insistir-hi fins arribar a una massa crítica que faça possible el canvi institucional. El decreixement arribarà tant sí com no; millor que ho faça planificadament que no abruptament i ens faça patir més.

L’autor hi fa insistència: cal educar i conscienciar en aquest canvi de paradigma. En aquest sentit, voldria, com a observador aficionat a la meteorologia, posar-hi el meu gra de sorra, difonent les dades de què dispose a hores d’ara, malgrat el seu curt abast i valor relatiu.

Aquest hivern climàtic del 2020 al 2021, que aplega les dades corresponents als mesos de desembre, gener i febrer (trimestre més fred de l’any), en el meu punt d’observació situat al sud-est del Camp de Túria, ens ha mostrat una estació més càlida del normal quant a temperatura, més seca del normal quant a pluja i normal quant força del vent; dades que podeu veure resumides al quadre adjunt.

Quant a l’històric de dades de l’hivern climàtic de què dispose (13 anys per a la temperatura i 23 per a la pluja) i que podeu veure a les imatges adjuntes en forma de gràfica, s’observa que la temperatura segueix una tendència clarament ascendent (línia vermella de la recta de regressió), que a hores d’ara se situa de mitjana al voltant d’1,4º C per damunt de la que teníem fa 13 anys; mentre que la pluja total replegada segueix una evolució descendent (línia blava de la recta de regressió), que a hores d’ara se situa de mitjana al voltant de 20 mm per davall de la que teníem fa 23 anys. Observacions que s’ajusten i confirmen les previsions del canvi climàtic que estem vivint.

Si us ve de gust, podeu complementar aquesta informació amb la que podeu trobar en altres apunts d’aquest mateix blog, a l’apartat de “meteorologia”.

M’acomiade amb les previsions meteorològiques per a aquesta primavera climàtica que ara comença: Segons AEMet, a la franja est de la península Ibèrica continuarem amb temperatures mitjanes superiors a les normals i precipitacions acumulades normals (on hom agafa com a patró de referència la sèrie del 1981 al 2010).

Salut i bona meteorologia primaveral.