Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

16 de maig de 2022
0 comentaris

Cal despertar del somni tecnològic. Ens trobem perillosament desapoderats pel capitalisme digital (I).

Sense intenció de descoratjar el lector, ni encara menys furtar-li la seua millor força —la imatge dels seus avantpassats oprimits—, cal afegir-hi que, si hom retarda l’acció política davant aquests fets que es creuen en el nostre camí, les generacions futures no sabran ni tan sols que alguna vegada van haver-hi alternatives. No es tracta pas d’una afirmació exagerada, doncs probablement la característica principal d’aquest sistema, assentat en la vigilància de les comunicacions i la implacable extracció d’informació, siga encegar les ments de la classe desposseïda o retardar la revolta col·lectiva fins que es consumisca la natura mateixa, mentre el gran capital esbomba, als diferents fòrums econòmics, que aquesta societat ha assolit tant de coneixement sobre si mateixa que puga donar per morta la història.” (Traduït de “Despertar del sueño tecnológico”, Ekaitz Cancela, “Akal”, 2019, p. 19-20).

Aquesta frase lapidària que encapçala aquest apunt sembla ben adient —mutatis mutandis—per a expressar el que molts sentim arran dels indignants, il·legítims i il·legals casos d’espionatge, que les clavegueres de l’Estat espanyol —que també són Estat, una part ben reveladora del que és un Estat— han estat cometent contra desenes de polítics i ciutadans catalans —i alguns de bascos—; delictes que han estat descoberts pel centre de recerca canadenc Citizen Lab i publicats recentment per la premsa internacional. Sembla que les elits extractives espanyoles no volen perdre el seu poder sobre nosaltres, no volen perdre els diners que s’emporten cap a Madrid i no retornen.

Uns intolerables casos de corrupció que se m’apleguen emocionalment amb d’altres, com els protagonitzats per polítics que es dediquen a transvasar recursos públics a mans privades, a canvi de comissions i “portes giratòries”. Uns casos que també se m’apleguen amb la confirmació que les xarxes socials virtuals no serveixen per a facilitar el necessari canvi social; sinó que, fins i tot, afavoreixen el neofeixisme en alça ací i arreu d’Europa —ajudat també per la inacció d’una esquerra política, massa absent en la defensa del benestar de la majoria social. Perquè tot i que de bell antuvi et facen creure que, pels seus democràtics canals, el pensament crític hi arribarà a més gent, ho fa en bosses o xarxes insuficients per a assolir la massa crítica necessària. Unes xarxes conscienciades d’abast tan limitat que no poden evitar que les manipulacions més barroeres —les mentides que omplen impunement aquests mitjans i que són més fàcils de creure per la massa desinformada—, també hi arriben i facen més efecte, amb el resultat de més polarització ideològica, més divisió i més conservadorisme social. Ho tenen tot estudiat per a controlar-nos i manipular-nos, fent créixer el seus negocis, sense importar-los quant de mal poden infligir-nos, personalment i social; un desapoderament del qual dissortadament massa vegades no en som conscients.

Fou aquesta ràbia, aquest sentiment de desempara, que possibiliten les noves tecnologies en mans corruptes, el que em va fer recordar un llibre que tenia aturat a la prestatgeria i que ara, de sobte, reconqueria el meu interès. La seua lectura inicial em va resultar massa fatigosa i vaig haver de deixar-la. Potser l’autor, un jove periodista basc, hi tenia tantes coses al cap, hi volia condensar tants conceptes i emocions alhora, barrejant la claredat descriptiva —el que hauria de predominar en un assaig revelador com aquest— amb la metàfora, el relat èpic amb la prosa poètica, cites de les obres de Walter Benjamin o referències als filòsofs de l’Escola de Frankfurt, i potser alguna errada dispersa, que la meua comprensió del missatge se’n ressentia. Una obra singular que semblava escrita sobretot des d’una comprensible emoció, com ho reconeixia l’autor al primer capítol: “Si bé, i aquesta és la disculpa, l’empresa que aquest autor inicia sobre aquestes pàgines hagués necessitat d’un procés d’elaboració força més llarg, on la teoria, el llenguatge, el ritme i, per suposat, l’esquelet del text fossen d’una pell més gruixuda, l’opinió de qui la signa és que hi urgeix donar el senyal d’alarma.” (op. cit., p. 27).

Vet ací una mostra d’alguna de les seues frases, que m’atreviria a qualificar d’èpica: “A l’inrevés d’aquells incapaços de contemplar la llum que ara és visible com a avantsala de l’alba, i conèixer-ho es troba a l’abast de qualsevol, aquest text reté la mort d’una època en el moment en què li va sobrevenir, il·luminant, amb la llampada que deixe el seu tro, allò que, en un tres i no res, ha d’esdevenir pòstum. […] Altra conclusió hem d’avançar: recuperem la construcció de xarxes comunals, espais urbans o infraestructures materials, alienades per l’obsessió privada de la classe dominant d’aquella època, per a fundar ara i ací unes de novelles de manera conjunta. Abans que muiren d’èxit, responguem a les lògiques d’acumulació capitalista, irrompent amb una voluntat utòpica, que deposite en una cultura revolucionària les esperances democràtiques de futur.” (op. cit., p. 29-30).

Aquest “Despertar del sueño tecnológico. Crónica sobre la derrota de la democràcia frente al capital” (Ekaitz Cancela, Akal, 2019) i el seu autor els vaig conèixer gràcies al programa de ràdio “La linterna de Diógenes” —un espai de reflexió i aprenentatge que us recomane—, on els presentava el seu conductor, el professor Arkadio. En aquest programa, l’habitual claredat expositiva del professor me la va fer ben important, perquè el tema s’ho val. Perquè l’obra ens revela on ens ha portat aquesta darrera fase del capitalisme depredador i ens engresca a fer-li front, amb els mateixos mitjans digitals que aquest sistema econòmic ha posat al nostre abast; capgirant el seu objectiu d’engreixar encara més el seu escandalós benefici monetari i de poder, concentrat en poques mans.

L’autor, Ekaitz Cancela (Barakaldo, 1993), és un periodista (graduat en Periodisme per la UPB i màster de Filosofia de la Història per la UAM) que investiga les transformacions estructurals del capitalisme, les seues expressions culturals, les repercussions de l’era digital i la posició d’Europa al món; els articles del qual apareixen regularment en mitjans alternatius com “El Salto” o “La Marea”. “Despertar del sueño tecnológico” (2019) és el seu segon llibre, després de “El TTIP y sus efectos colaterales” (2016).

L’assaig fa una repassada històrica a la relació del capitalisme amb la tecnologia, especialment la de les telecomunicacions, que en la seua fase actual està dominada pels anomenats big data, que estan en mans d’un quasi monopoli corporatiu multinacional —Google, Apple, Microsoft, Facebook, etc.—, que explota l’enorme volum de dades que extrauen de les nostres vides —el nou petroli del capitalisme—, per a benefici propi i de les empreses compradores de la informació. Aquest capitalisme digital, aprofundint en les seues dinàmiques de mercantilització, acumulació i despossessió —d’extraure plusvàlua de l’ésser humà—, està transformant-nos en un producte de consum; enlluernant-nos amb unes màquines intel·ligents, que ens venen com a facilitadores de la vida i que hem de portar damunt allà on anem; però que, al capdavall, són més aviat un monstre esclavitzador que va camí d’esdevenir una mena de panòptic, de “Matrix” de debò. Si amb els Estats, inclosos els anomenats democràtics, ja havíem perdut poder de decisió —per la intermediació de lleis i institucions creades ad hoc, perquè manassen les elits capitalistes i no pas la majoria del poble—, en aquesta fase del capitalisme digital aquests Estats estan perdent el seu poder, davant la força abassegadora de les corporacions multinacionals.

…/… [Continua a la segona part.]


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.