“La primavera, la sang –i la saba– altera”. Un colp d’ull a l’oratge de la primavera climàtica del 2018 des del Camp de Túria.

Hom considera primavera climàtica el trimestre en què les temperatures pugen després del període més fred de l’any. Són mesos temperats que al nostre hemisferi septentrional corresponen a març, abril i maig. Aquest període de temps acostuma a portar-nos alegries, derivades del canvi d’oratge, que, en recuperar les condicions favorables per a la vida a cel obert, sobretot la bonança de les temperatures, provoca la revifalla de tots els éssers de la natura, que ens la mostren “a tutti plen” quan visitem les clapes verdes a ciutat o els camps i els prats a muntanya. Podíem dir que l’alegria ens ve, se’ns encomana, quan ens trobem en sintonia amb aquest esclat vital. De vegades, però, l’entusiasme s’estronca: alguna circumstància imprevisible o alguna xacra que es covava a dintre nostre, si es despertava llavors, ens podia destorbar la joia. Amb la tria del refrany de capçalera per a confegir aquest apunt (“La primavera, la sang altera”, una dita ben popular a la qual he afegit l’esment de la saba, aquesta sang vegetal tan fonamental per a la vida), he volgut tenir en compte aquesta dualitat de què parle, en haver-la hagut de viure en la pròpia pell. Anem per feina.

Una bella composició de núvols mitjans i alts tot passejant per la partida de les Malladetes de Bétera (Camp de Túria), el 25/03/2018 cap a les 19 hores.

Les dades calculades de la darrera primavera climàtica, que aplega les dades meteorològiques trimestrals corresponents, assenyalen una estació de mitjana més càlida del normal (agafe com a patró la mitjana de dades de la sèrie 1971 al 2000 a l’aeroport de Manises, corregida per la diferència d’altitud entre observatoris), una pluja acumulada prou per davall del que esperàvem (la que ens dóna la sèrie citada abans) i una força del vent lleugerament superior a la mitjana del meu observatori (10 anys de dades), mantenint-se, quan a la component dominant, l’evolució habitual des de l’oest fins a l’est, conforme ens acostem cap a l’estiu.

Passe, tot seguit, a comentar les singularitats i les regularitats trobades com a resultat d’aplegar les dades del trimestre esmentat, recollides al meu observatori d’aficionat, situat al terme de Bétera, partida de les Malladetes, comarca valenciana del Camp de Túria:

Imatge d’una tempesta no gaire activa que descarregava unes virgues sobre la serra Calderona (08/04/2018, 17:38 h).

A) SINGULARITATS METEOROLÒGIQUES DE LA PRIMAVERA CLIMÀTICA DEL 2018:

D’estacionals n’he trobat ben poques. La més destacable ha estat que hem assolit el registre de velocitat mitjana del vent més alta (6,0 km/ h) de la sèrie de 10 anys de què dispose. En segon lloc, hem tingut el segon registre més baix de precipitació recollida (49,8 mm) de la sèrie, en aquest cas de 20 anys, després del 2014 (36,4 mm).

Quant als mesos que componen l’estació climàtica, destacaria abril, per haver assolit la temperatura mitjana més alta de la sèrie de 10 anys (15,8º C).

Alba radiant i vermellosa del 03/05/2018, amb l’astre “president” eixint per la serra Calderona (Camp de Túria).

B) RESUM DE DADES DE LA PRIMAVERA CLIMÀTICA DEL 2018:

Tot seguit adjunte un quadre-resum de les dades meteorològiques més significatives corresponents a la primavera climàtica, que inclou comentaris explicatius.

C) GRÀFIQUES HISTÒRIQUES DE LA PRIMAVERA CLIMÀTICA:

En graficar les dades anuals de la primavera climàtica, en base a l’històric de què dispose i que podeu veure a les imatges adjuntes, constate que, amb petites oscil·lacions, la temperatura mitjana segueix una tendència ascendent (línia verda de la recta de regressió), que a hores d’ara se situa al voltant d’1,4º C per sobre del patró (línia fosca discontínua; valor que es manté igual que l’any passat); mentre que la pluja total recollida, amb la lògica major irregularitat de les oscil·lacions, manté una evolució contrària (línia fúcsia de la recta de regressió), que actualment suposa de l’ordre de 105 mm (línia fosca discontínua; xifra una mica per sota del valor del patró i uns 10 mm per sota del valor obtingut el 2017). Ens trobem, doncs, en una situació que s’ajusta a les previsions per a l’escalfament global antropogènic, però que no és significativament diferent de la de l’any anterior, cosa prou lògica, si tenim en compte que els canvis climàtics són relativament lents i no es poden copsar en comparatius anuals.

D) COMPARATIU AMB ALTRES DADES HISTÒRIQUES ESTACIONALS:

Les conclusions pel que fa a la comparació de les dades mitjanes del patró (dades del 1971 al 2000) amb les de l’històric del meu observatori (dades del 1999 al 2018, per a la pluja –20 anys–, i del 2009 al 2018, per a la temperatura –10 anys–) són les que ja coneguem d’anteriors anàlisis estacionals:

Quant a la pluja recollida, tenim que, de mitjana, a l’indret on visc les pluges de l’Estiu i la Tardor estan resultant més properes a allò esperat (+5 % a l’Estiu i -9 % a la Tardor), mentre que la precipitació acumulada a l’Hivern queda, de mitjana, més curta (-18 %) i la de la Primavera, més copiosa (+26 %) que la que marca el patró (tot i haver baixat en aquesta darrera estació 4 punts respecte de la mitjana de l’any anterior).

Quant a la temperatura mitjana, tot i la poca perspectiva que ens dóna un històric més curt en aquest cas, al meu observatori no hi trobe gaires diferències entre estacions; així, la pujada tèrmica esperada pel canvi climàtic s’està produint de forma bastant uniforme entre totes quatre estacions (+5 ± 1 %).

Si voleu saber-ne més, podeu consultar les dades més significatives de cada mes als apunts corresponents que he publicat en aquest mateix blog.

Com faig sempre, enllestiré l’apunt fent esment a les previsions meteorològiques per a aquest Estiu climàtic que ara comença. Segons AEMet, a la banda Est de la península Ibèrica continuarem amb temperatures mitjanes superiors a les normals i precipitacions acumulades normals (meitat inferior) o inferiors a les normals (meitat superior). És a dir, malauradament, no hi ha cap novetat d’interès.

I un comiat poètic:

Al volt de la primavera
que coses no fan brogit!
El vent per les fulles noves,
la nova esperança al pit.

Jo sé una gentil minyona
que mai no té el cor marrit:
li diuen la renouera
pel cant i per l’esclafit.

– Minyona – li diu son pare -,
qui riu no té el seny complit.
– Minyona – li diu sa mare -,
no cap noi va tan ardit.

– Minyona – fa el veïnatge -,
tenim el cap consentit. –
La noia va a la finestra
i es posa damunt l’ampit;

amaga la seva cara
en un claveller florit.
Llavores fa una veueta
igual que un ocell ferit:

– Vingués el que jo voldria,
de dies o bé de nit;
com una ombra el seguiria;
mon pas no fóra sentit.” (JOSEP CARNER, “Bella terra, bella gent”, LA RENOUERA, 1918/ 1936.)

Que, malgrat els entrebancs (siguen meteorològics, personals o socials), no perdem l’esperança i gaudim d’un bon estiu.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *