Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

19 de juny de 2015
0 comentaris

“Fragments escollits”: Construir el canvi de baix cap amunt.

 

En diuen també enfangar-se. Algunes esquerres s’hi fiquen sense protegir-se, sense portar la gent de la mà i sense controls, i acostumen a acabar enfangades per a no res. Altres tenen por a fer-ho per no embrutar-se i llavors es limiten a oferir a la societat un horitzó, una utopia (en el millor sentit del terme) gairebé sense fer res, perquè la gent almenys intuesca de què va realment, en la pràctica, aquest futur .

En el primer cas, l’acció institucional mata la vida del carrer. En el segon, la gent no té a aquesta esquerra com a referent perquè no li és útil per a res. I en tots dos casos es deixa sense posar en marxa l’essencial: on són les cooperatives promogudes –per les esquerres que ens demanen el vot– perquè la gent veja que hi ha altres maneres de propietat? On són els seus exemples de finances descentralitzades i col·laboratives perquè la gent comprove que els bancs que coneixem no són pas imprescindibles ? On han creat escoles populars o centres de formació que permeten constatar que hi ha formes alternatives d’ensenyar i d’aprendre a viure? Quines experiències de consum, producció, habitatge o cures sostenibles han promogut les esquerres que ens diuen que volen canviar el món? …

Les esquerres i moviments socials transformadors no poden presentar-se a la gent només com a portadors de banderes o de narracions heroiques i plenes de benaurances; però que ningú no sap quan podran fer-se realitat ni de quina manera. Han d’anticipar aquest futur posant en marxa experiències i pràctiques que mostren des d’ara mateix que el món pot funcionar d’una altra manera. El món no es transforma demanant a la gent que faça actes de fe. La radicalitat transformadora més autèntica i efectiva és la que engega reformes en el dia a dia,  les quals la gent pot identificar com la bestreta d’un demà diferent i amb el disseny, promoció, defensa i gaudi del qual s’organitza i s’empodera.

La bona notícia és que ja hi ha en marxa experiències d’aquest tipus en molts llocs, encara que no precisament promogudes per les esquerres doctrinàries i convencionals. Ara cal que s’hi apleguen i que s’ocupen les institucions; no, com tantes vegades passa, com si això fos una fi en si mateixa, sinó precisament per promoure i enfortir aquestes noves formes de producció, de consum i de relacions socials que generen contrapoder i una manera de viure més humana i plaent.

arbre_economia_solidaria

Versió traduïda dels darrers paràgrafs d’un article publicat per Juan Torres López a “Público” el 4 de juny d’aquest any. L’autor és economista, membre del consell científic d’ATTAC i catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de Sevilla. Té publicats un munt de llibres i d’articles sobre la seua branca del coneixement aplicada a l’actualitat.  Manté la pàgina web “ganas de escribir”.

Font: http://juantorreslopez.com/impertinencias/asaltar-el-cielopara-tener-limpio-el-cementerio/#more-7109.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.