tempus fugit

Ni bones paraules ni actes de meditació ni voluntariosos -més que útils- llibres d’auto ajuda, de vegades, poden ser més eficaços per apaivagar nervis, ansietats o neguits semblants, que la contemplació d’un solitari llagut solcant, un dia de mar encalmada, les aigües del port maonès al compàs del sord so -com el ronquejo d’un moix feliç-  del motor menat al ralentí per qui, sens dubte té, el goig de fer-lo anar.