tempus fugit

Era el fascinant i divertit xipolleig, xip-xap, xip-xap…, de la criatura tot aprofitant l’enorme toll d’aigua estancada.

Era un d’aquells petits urbans llacs que apareixien, després d’un aiguat, en els barris mancats de clavegueram per culpa de les pràctiques especulatives entre constructors i departaments d’urbanisme municipals

Era la vigilant presència de l’avi aprofitant el caliu del racó assolellat lliure ja de l’aigua estancada que lentament desapareixia donant pas a l’emprenyador fangueig que tant costaria d’assecar.

És l’enigma 81, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK .RETINETTE IA