tempus fugit

Des de sa punta de Cales Fonts d’Es Castell, la sortida del sol acostuma a tenir alguns espectadors on el més experimentat amb el maneig d’una càmera, prepara amb temps els estris necessaris per captar imatges espectaculars perfectes i, els més pengim penjam amb la tècnica fotogràfica, amb el telèfon multiús, tauleta o càmera de butxaqueta (incloent-hi algun pal de selfie dels irresistibles xucladors de càmera) ja en tenen prou per captar també l’espectacularitat del moment en què l’eixida de l’astre, tot s’ha de dir, resulta força vistosa i condescendent perquè no abusa gens ni mica del potencial calorífic que posseeix deixant-lo anar en transcórrer el dia i en arribar a estar en mig del meridià dins d’un episodi d’onada de calor, maleint-lo, t’hi cagues amb ell i ja desitges que finalitzi prest el seu moviment diürn i desapareix anant a meravellar als amants d’enregistrar postes de sol si és que encara no s’han atipat d’ell.