tempus fugit

A les acaballes de la primavera la platja se n’ha sortit de l’agressió dels temporals de la tardor i de l’hivern; aigües transparents amb l’extensió d’una envejable arena neta i d’invisible minvament fins ara tot un luxe per la població local que aviat veurà la invasiva onada de pobladors ocasionals lluint mínims vestits de bany i, la resta del cos untada de crema protectora dels raigs solars donant, tot plegat segons com, vida a l’escollida monòtona solitud i compensació econòmica a la classe treballadora rescatada de l’atur o a la de futura incorporació al món laboral al servei de la primera indústria de l’urbanísticament saturat arxipèlag balear.