tempus fugit

de tot i de res

26 de febrer de 2019
0 comentaris

“res en el món és més perillós que la ignorància sincera i l´estupidesa conscienciosa” (Martin Luther King)

Capítol copiat del llibre de Joaquim Forn, escrits de presó

31 de desembre

Últim dia de l’any. Déu-n’hi-do aquest 2017! Des del mes d’abril que la Laura es va trencar la tíbia i els lligaments, no hem parat ni un moment. Malgrat tot, les coses sempre poden anar pitjor. Per tant, no es podem queixar, em dic.
He començat a llegir el llibre El somriure de Mandela, de John Carlin. Està bé. Però no sé si és el llibre mes apropiat per llegir a la presó. M’han tocat de ple unes pàgines sobre la mala consciència de Mandela per no haver-se dedicat prou a la família i haver-la supeditat a la política.
El matí he anat a missa. Definitivament, aquest capellà és d’un carca pujat que fa angúnia, Ha dedicat l’homilia a la família. M’ha resultat ofensiva. En cito tan sols dues frases, que intento que siguin textuals (o gairebé): “Cada dia, a la hora de comer, la televisión nos ensenya imágenes de los niños negros que se mueren de hambre en África. ¿Por qué no nos hablan de los niños que no llegan a nacer víctimas del aborto?”. La segona encara ha estat més bèstia: “No todo son familias. Las uniones de hombres con hombres, de personas del mismo sexo, no son familia. Porque al final consideraremos familia hasta la unión de un hombre con un perro”. Increïble. No tinc paraules. No sé si tindré ànims per tornar-hi la setmana vinent.
Després de dinar, l’Oriol m’ha comentat un article que està preparant sobre sant Pau i sant Jaume. Sant Pau representaria la fe, i sant Jaume, la creença que la fe sense obra, sense acció, no és veritable. M’ha donat també a llegir la Carta de sant Jaume. M’ha semblat un text preciós. N’he recollit alguns passatges.
Primer passatge:”La religió pura i sense taca als ulls de Déu Pare consisteix en això: ajudar els orfes i les vídues en les teves necessitats i quedar-se net de la malícia del món”.
I encara una última cita: “I vosaltres, els rics, ploreu i gemegueu per les desgràcies que us cauran al damunt. Les vostres riqueses són podrides, s’han rovellat, i el seu rovell farà de testimoni contra vosaltres i us menjarà la carn com un foc. És això el que heu acumulat per a la fi dels temps! El jornal que escatimàveu als que us segaven els camps clama al cel, i el clam dels segadors ha arribat fins a les orelles del Senyor. Heu viscut aquí a la terra una vida de delícies i plaers, i us heu anat engreixant per al dia de la matança. Heu condemnat els just, l’heu assassinat i ell no s’hi ha resistit!”

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.