Per a generacions d’homes i dones de la mar, les cotxeres de baix a mar dels pescadors d’arts menors era el lloc on, en terra ferma, completaven el jornal, d’aquesta manera donaven aixopluc a tot tipus d’estris incloent-hi sovint la barca quan calia per fer la feina ben feta de poder sortir a navegar. Des
Carrers nets amb papereres de disseny és la imatge que es vol donar i per tant es ven per atraure visitants amb la cartera preferiblement plena, però, de tant en tant, sort en tenim que una mà barroera i per tant caritativa alhora, fa un gest que per uns moments ens fa veure i ens
Gran part de la ciutadania dels països catalans amb avidesa, avui cercarem notícies d’arreu per constatar que el fet de sortir individualment al carrer per a ser una baula de la via catalana cap a la independència ha esdevingut tot un èxit d’organització, participació i civisme. La diada d’avui ens enfortirà encara més. Sabem tant
En homenatge a totes les persones anònimes que mai van defallir en el convenciment de la seva identitat. Durant el mal tràngol de la gris postguerra aquestes persones, alguna de la família, del veïnat o mestra d’escola, de manera tàcita clandestina sense desitjar mai protagonisme ni victimisme fent discursos populistes, van saber transmetre’ns, mentre creixíem,
Com una paret seca mal construïda, la monarquia i els successius governs constituïts d’ençà de la mort del dictador, massa sovint pateixen greus enderrossalls. Corrupció, vida luxuriosa amb aires prepotents fent l’ullet a posicionaments clarament d’extrema dreta nazi-feixista, han sigut els últims exemples. Per un cantó tenim el rei i les seves caceres d’elefants amb
Això és el que va dir-nos ahir el Sr. Rajoy, fent gala segurament del tarannà imperialista arrelat en tants i tants ciutadans de l’estat; de mica en mica però, dins d’aquesta mena de democràcia a la carta, sorgeixen escletxes clarificadores que casualment tens l’oportunitat de fotografiar com la d’aquesta placa en memòria d’un passat d’il·lustració
A Cala Corb, Es Castell, GRUP ARRELS DE SANT JOAN DE CIUTADELLA I EL GRUP FOLKLÒRIC CASTELL DE SANT FELIP, BALL DES CÒSSIL, JOTES I FANDANGOS. L’espectacle sens dubtes va esdevenir una excel·lent demostració de cultura i tradició de ses Illes Balears, les cadires buides però,malauradament acostumen a reflectir la sensibilitat culte de la població
Malauradament no hem d’anar gaire lluny de la imatge sangonent de toros lidiats que botigues de “souvenirs” s’entesten a seguir comerciant tot i que a les balears sortosament aquest tipus d’espectacle, el taurí, ja no es faci, ja que l’exemple d’escarnir faltant al respecte el decòrum d’un animal abatut que en algun restaurant gosen fer,
Que en fa d’anys que s’utilitzen els didals no només en la costura, que en fa d’anys amassant crespells, i que en fa d’anys que un vell forn de llenya en el seu temps inaugurat amb el nom “és forn nou”, a Sant Climent, sortosament, continuï en actiu.
Massa sovint, el blau cendrós de l’oblit sorgeix per defora i per dins de la ment. “El color és el blau: blau fosc de la tarda, atzur del mar a migdia, blau -blau cel del cel- i el blau Cendrós de l’oblit.” Fragment de “l’arrel de l’aigua” de Montserrat Abelló
Prest tot un poble, el català, com si les mans fossin grillons de pau i convivència, les ajuntarem físicament o mentalment, tot formant una cadena humana reivindicativa per apropar-nos, sense complexos ja, a la independència.
Una mica psicològicament sembla que conclòs l’agost, l’estiu, avariciós aglutinador de diades populars i festes majors, ja comença a ser passat. Qui dia passa anys empeny! Avui la tarda em porta una alegria suau; lliri d’aigua que sura mansament en la llacuna. Avui les mans reposen damunt la falda, ben aparellades, sense recança. Montserrat
No ens estimen però nosaltres, obligats a fer-ho, tampoc. No ens respecten però nosaltres, perquè s’ho han guanyat a pols, tampoc. Ens volen mesells i saben i sabem que no aprendrem mai a ser-ho. Escudats en una constitució que van fer-se a mida, no han volgut ni ara volen dialogar, tenen por que el món
Veient l’organitzat einam és fàcil deduir que el resultat final del treball de la persona que l’empra, sigui també el d’una feina ben feta…, si més no, així ho pot fer pensar l’artística visió de l’argolla.
Cada dia, als ports de l’arxipèlag balear atraquen monumentals creuers que constaten “la insuportable levitat de l’ésser”. Per sort a prop tenim ments privilegiades en treure`s del damunt possibles responsabilitats dient-nos com podríem solucionar la carència d’alimentació per manca de recursos econòmics que, de forma alarmant, ja comencem a patir. http://www.arabalears.cat/balears/reina-insta-demanar-aliments-creuers_0_982701797.html