tempus fugit

Qui tenia una bicicleta tenia un tresor i no era gens fàcil circular pels carrers de Barcelona amb una, més aviat, pels anys 60 i 70, era una temeritat doncs amb prou feines ciclomotors i motos podien transitar en mig d’alguns cotxes i taxistes que no suportaven conviure amb els vehicles de dues rodes dins les grans ciutats. En la foto però, el xicot tot estar dins la gran urbs, podríem dir que el lloc on vivia amb els seus estava lliure de qualsevol norma circulatòria, si no tenien clavegueram ni carrers asfaltats, com a mínim tindrien el dret de moure’s com millor els semblés i amb el vehicle que’ls vingués de gust.