tempus fugit

De segur “madeinxina”, rodaves molinet nuat a la barana del balcó on des de dins i des de fora et contemplaven mirades d’enyor d’infància o present…, però ahir, la mestralada et va separar del bastonet que t’aguantava i, cap aquí i cap allà, devies rodolar per terra fins que algú et va rescatar situant-te en aquest pompós pedestal a l’espera d’unes manetes de criatura, o no, que contentes  puguin recuperar-te.