tempus fugit

de tot i de res

13 d'abril de 2016
0 comentaris

el plomatge protector

La humitat i els anys calant-te els ossos adolorint-los, debilitant cartílags, afeblint l’esquelet i entorpint moviments…, Déu n’hi do!, l’esforç d’anar tirant en mig de tant desori polític antisocial humanitari ètic i uns quants anti més i, quan irremeiablement ets conscient de tot plegat, veus dues aus en mig de la boira afavoridora del dolor corporal i passant de tot, els hi enveges les plomes defensives no només d’humitats, sinó també dels potents cancerígens raigs solars però, sobretot, sents gelosia de les ales que cobreixen i que els hi permeten la lliure circulació pel territori que habiten.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.