tempus fugit
de tot i de res
2 de juny de 2016
0 comentaris
inassequibilitats, emmarco amb quatre fustes… (1)
La sequedat de la fusta, l’òxid de les frontisses i el descolorit escrostonament de la pintura esmalt verd primavera, donen caràcter als finestrons entornats per preservar-se rere la finestra a peu de carrer, del sol i possibles mirades. I així un dia i un altre dia, el misteri de l’interior, per a qui no coneix qui l’habita, queda en mans de la fantasia que pot obrir una i mil històries, tant o més antigues que les quatre fustes del bastidor que sostenen finestral i porticons.
(1) Maria Mercè Marçal
Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.
Jo tinc un nom
i amb guix l’escric a sota.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!