tempus fugit

Tal vegada estava escrit que aquella carta fugida de la baralla rodolant per terra s’aturaria (o algú l’hi posaria) recolzada a la branca que el fort vent arrancà d’un dels torçats tamarells del passeig mirador al port de Maó.
Tal vegada que una de les dues espases del naip signifiqui la de Dàmocles que el pobre tamarell tort tenia al damunt des del primer dia que el van plantar potser, defugint l’atenció necessària durant l’etapa de creixença, ments inexpertes en jardineria, ments i mans que tal vegada continuïn cobrant un sou minso (aquest ja seria una altra qüestió), però que prové dels impostos gens barats que la població paga al municipi. Ments i mans que sovint algú els mana que es limitin a fer la feina sense exigències professionals o en el cas de tenir-les, sense fer advertiments que  incomodin al manaire.
(1) Ha crescut [o criar-se] com els arbres de la Rambla [o la Devesa] (S’aplica a aquella quitxalla maleducada, o millor dit, sense educació, per motiu de la deixadesa dels pares)