tempus fugit

de tot i de res

25 de novembre de 2022
0 comentaris

esperant que farà un que espera

Tot cofoi amb l’anella que llueixes, també se’t veu com un estaquirot arran del moll descansant de l’obligada natació, aleshores, quan notis el cuc de la fam, fent una breu volada ameritzaràs damunt de l’aigua i prest et cabussaràs per després sortir a la superfície en un lloc indeterminat que sovint ens fa badar per veure quin serà.

era
08.07.2021 | 8.59

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.