tempus fugit

Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l’engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats.

Era aquella verdor intensa d’un dels productes hortícoles més nostrats, és a dir d’origen mediterrani.

Era l’acurada estesa de bledes damunt els calaixos que, un cop fet el servei de contenidor també feien el de taulell.

Era a aquella primera hora quan encara no havia engegat la venda la qual cosa significava poder endreçar el gènere que semblava mal col·locat o bé asseure’s damunt d’un calaix i bada que badaràs, esperar veure qui o què, et farà sortir de l’abstracció.

És l’enigma 98, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.