tempus fugit

Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l’engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats.

Era el moment de passar comptes rere l’intercanvi comercial.

Era l’acció de trafegar amb els antics bitllets i monedes de la pesseta, aquella unitat monetària de tota la vida.

Era, també, aquella expressió del badoc vigilant de tota l’activitat o, vés a saber sí de fet, el bon home només esperava rebre instruccions d’on situar el gènere, qüestió aquesta que la dona, sempre enfeinada, aclaria en un tres i no res.

És l’enigma 97, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.