tempus fugit

de tot i de res

28 d'agost de 2019
0 comentaris

eivissa del 75 (17 de 17)

Amb tu camell nafrat per la constant fricció de les brides de cuir o encadenat de ferro a fi i efecte d’obligar-te a ser submís en rebre ordres d’ara aixeca’t, ara asseu-te, ara camina, ara atura’t…, clouré la sèrie de les fotos del juny eivissenc del 75.
Tu i un parell o quatre més, erràveu per un altre camp dins d’aquell lloc per passejar damunt d’exòtics dromedaris segurament per “baixa laboral” fins que les ferides mig cicatritzades poguessin ser novament nafrades i així, com la cançó de l’enfadós fins a esgotar-vos del tot, deixar venir, sense fugir-ne, el bon dia alliberador de rebre la poció injectable necessària que eternament us adormi.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.