tempus fugit

Eren temps d’absència de llars pels jubilats

Era quan ni “la Caixa” ni l’ajuntament local ni tan sols tenien el fil i l’agulla per dur a terme millores socials pensades per a la ciutadania vella, aquella que, tret d’haver estat funcionària de l’Estat, a penes rebia quatre duros de pensió.

Eren homes, sota la boina o gorra, feliços tot pensant amb els privilegis de la de sempre defensada societat patriarcal que els assegurava en tornar a casa, un plat a taula, habitació endreçada i muda interior neta per l’endemà, gràcies a la dona, la filla o la nora que, submisa obligada o de cor, els aguantava.

És l’enigma 87, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA