tempus fugit

Era un assolellat matí d’hivern.

Eren quatre tamborets, cadiretes, cadires…, damunt la vorera del carrer en aquell indret de solana força estona garantida.

Eren mestresses de casa de totes les edats, dones, com no podia ser, sempre enfeinades en l’atenció cap a les criatures, pensatives o feinejant, durant gairebé, totes les diürnes hores que tenen els dies.

És l’enigma 80, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK .RETINETTE IA